El trobo tan a faltar...

Fa dos setmanes el meu "novio" em va deixar, portavem 3 mesos, se que no és gaire temps però estic super pillada. Segurament, estic tan pillada perquè aquesta vegada vaig mirar més enllà d'un físic, jo ja li vaig dir que quan estava amb ell m'oblidava dels meus defectes i que em feia sentir especial. Ell és súper fred i tancat, però en el fons se que és molt bon nen i que té súper bon cor. Quan em va deixar no m'ho vaig pendre tan malament perquè ja sabia que em volia deixar, però ara que m'ha deixat no hi ha dia que no pensi amb ell... Estic tot el dia pensant amb ell (fins i tot he somiat amb ell) i amb l'esperança de que quan obri el mòbil tingui un missatge seu. Els seus amics em van dir que estava súper pillat per mi fins que un dia la vaig cagar sortint de festa, no em puc enpenedir més ja que apartir d'aquell dia les coses van canviar.
Ara no se que fer, tinc moltíssimes ganes d'obrir-lo i dir-li que el trobo moltíssim a faltar, però no m'atreveixo, tinc por que ho digui els seus amics i que es riguin de mi i que pensin que sóc una "restrera" (ja que els seus amics no els hi caic bé)
Què ferieu si estiguessiu en aquest lio?

Merci