Evidentment que no ets mala persona!!! Només faltaria!

Nosaltres no som hereus dels nostres pares. És a dir, que els nostres pares siguin d'una manera (o actuin d'una manera concreta) no fa que nosaltres siguem iguals. El teu esperit crític i analític de la situació et protegeix bastant de repetir els patrons, per tant, tranquil·litza't. 

Per altra banda, crec que seria important que intentis trobar alguna persona amb qui et sentis còmode i segura. Que puguis parlar-hi dels teus sentiments, dels teus dubtes i dels teus problemes. És bàsic tenir persones al costat que ens escolten i ens donen suport. Encara que dius que la família està distanciada, tens ganes de recuperar el contacte amb algú? Hi ha algun parent o parenta amb qui et sentis vinculada? Potser pots apropar-t'hi ;)

I recorda que a l'Institut sempre hi ha un servei d'assessorament a joves on pots demanar orientació sobre la teva situació. Ves a explicar com et sents i segurament podreu trobar conjuntament algunes eines o accions per fer-te sentir millor. Com ho veus?

Una abraçada!

Laia Sala

@teràpia25