Bé, nose si rebreu la consulta o me la respondreu ja que suposo que esteu molt ocupats pero jo ho intento...
El tema es que sóc una noia de 16 anys que ja estic a 1r de batxi i bé, avans era un desastre amb tot, irresponsable, pasaba de tot em posaba en bastants problemes, fumaba MOLTS porros, jugaba amb els sentiments dels nois (i de la gent en general)... Fins que vaig fer un canvi de xip i vaig començar a madurar: Més o menys trec bones notes (ultimament menys pero ho porto força bé), cuido les amistats, ja que m'he adonat que ja no son aquelles relacions que trenim quan arribem al institut amb 12 anyets, quan surto de festa intento no desvariar molt, encara que perque ja vaig tenir la epoca de les borracheres sense control i no es agradable, els meus pares no tenen cap queixa de mi en general, bé putser que fumo massa pero tinc mes o menys una bona relació amb ells. En definitiva que mes o menys he aconseguit encaminar la meva vida, tinc les meves anades i tornades pero vaig per bon camí, tinc clares les meves metes profesionals, tinc una feina bastant decent per tenir 16 anys etc.
Peeeeero el problema es el amor... Les relacions no les gestiono gens bé... Soc un desastre. Mai m'han agradat les relacions series perque per mi sempre han representat renunciar a una part de la meva llibertat que tant he tingut que treballar i sempre he tirat de rollos, es a dir la meva vida sexual ha estat bastant completeta fins ara diguem, pero crec que em comença a agradar un noi i aixo m'ho desequilibra tot. I no perque sigui un noi que em portara problemes o que m'incitara a tornar a fer les coses com avans sino just al contrari. Es molt inteligent esta a 2n de batxillerat, treu bones notes, es dedicara a la biotecnologia, i a mes a mes es guapiisim amb ulls blaus i bff compartim gustos aficions... En resum m'encanta pero em fa molta por, Mai he tingut una relació "normal" i em fa molta por cagar-la, no em perdonaria mai deixar escapar a algu com ell que m'aporta tanta pau i bon rollo pero nose com fer-ho. Ja ens hem enrrollat un parell de cops i el tema te bona pinta i sembla que podria acabar sent "algo serio" pero no ser com continuar sense espantar-lo... A més sóc molt "deixada anarar" en el sentit que si m'agrda algu en el sentit flechazo (per exemple en un bar, concert etc.) sóc molt llançada i de anar a per el que m'agrada i no suportaria fer-li mal.
I si no volgues re serio amb mi ell nose si seria capaç de gestionar-ho be... I a més a més ultimament estic bastant desmotivada amb els estudis perque encara que estigui fent el cientific jo vull fer la carrera d'historia, de fet odio les ciencies i em conec i se que si aixo del Iñaqui no sur bé m'enfonsaré i ho enviaré tot a la merda...
Moltes gràcies per els vostres consells
Estrella Dorca Data: 14/12/2017 21:07
Hola anònima!
Només puc dir-te una cosa: FELICITATS!!! Estàs en el bon camí! has fet un aprenentatge enorme sobre tu mateixa i la teva manera de funcionar i això és el més important! Tu mateixa t'has posat els límits i has començat a endreçar la teva vida (segons el teu propi criteri). I crec, sincerament que ho estàs fent molt bé!!
Pel que fa a l'amor... aquest és el risc de l'amor! que pots no ser correspost. Però l'única manera de saber-ho és declarant els teus sentiments.... així que, endavant! Si tu creus en aquesta relació i et ve de gust començar una història una mica més compromesa... diga-li! Ell també prendrà la seva decisió al respecte i l'hauràs d'acceptar. Així funciona la llibertat en l'amor, no creus? ;)
Endavant! estàs en un gran procés de creixement!! Pots sentir-te orgullosa de tu mateixa!
Una abraçada!
Laia Sala
@teràpia25
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
