¿L'amor és una merda?

Hola suposo, a qui sigui que m'estigui llegint... Bueno, em presento! :) Soc una noia, i bueno... Com podràs veure per el títol de aquesta ''Consulta'' doncs m'estic desesperant una mica... Pf, no sé pas ni per on començar... Tinc tants de lios al cap. Enfí, os explico. Fa ja dos anys, vaig començar una relació amb un noi. Jo al principi no estava gens pillada, però recordo que quan vam començar a sortir doncs em va dir que ell mai em deixaria. I com podreu suposar, no va ser pas així la cosa. Al principi, no parlàvem. Però de mica en mica ens vam anant encarinyant fins al punt de ser inseparables. Ell era l'amor de la meva vida, i jo de la seva. Però per circumstàncies de la vida, va acabar la cosa malament després d'estar DOS ANYS I MIG JUNTS. Jo, des de llavors em sento com una mica ''desesperada'' per dir-ho d'alguna manera, m'he obsessionat en buscar un... ¿Substitut? No ho sé. El cas és que després de 6 mesos després de la ruptura, vaig conèixre a un noi preciós. Era ell el substitut? Poder. Al principi no em vaig plantejar que acabaria bojament enamorada d'ell i ell de mi. Però amb tres setmanes contades, [PUM] Ens vam estimar, molt. I jo, com una tonta em vaig tornar a enamorar. Veuràs, el cas es que ell és el típic xulito pibon que mai havia plorat per una tia, que les te a totes mortes, i lo pitjor que ell LI SEGUEIX EL ROLLO A TOTES!!! Però amb mi no. Amb mi era totalment diferent... Era.. Especial. Aquesta és bàsicament la paraula. Varem fer moltíssim plans de futur, res, en dos setmanes ja ell havia renunciat a totes per mi, em vaig sentir tan especial.. Tant. Però jo.. No. Sapiguent com era, tenia por a que es cansés de mi i que als dos dies s'anés amb una altre. Per això mateix no volia enviar a la merda a els tios que tenia derrere meu, i que vaig fer? Doncs vaig continuar tontejant amb els meus ''amiguets'' mentres ell i jo estavem només de rollo. Resulta que un amic seu li va dir que jo tontejava amb més, i clar, la cosa es va espatllar... (M'arrepenteixo moltíssim, de debò) El cas és que jo vaig decidir que si no em tenia com a parella, no em tindria pas com a amiga. No pas per capritxo de perdre'l completament, si no perquè sé perfetament que jo no puc ser la seva amiga. No puc, perquè llevors mai m'oblidaria d'ell. I quan per fi el vaig oblidar, no m'ho podia creure.. JA NO PENSAVA EN ELL! Era algo.. Màgic! Doncs llevors, em va obrir. Sobtadament, ens vam reconciliar, i bueno, que vaig ser tan tonta de caure altre cop en les seves mans. Ara, jo tinc por de que ell tontegi amb moltes, osigui, de que no les hagi deixat per mi, però tampoc li vull dir el que sento ja que si esclato amb ell encare el perdré altre cop! Cosa que no vull que pasi pas.. Així que aqui estic, desafogant-me amb voosltres adolesents! Jo sé que ell no ha deixat de tontejar amb les seves ''xurris'' per les publicacions al seu mur del facebook, per els seus estats de whattsap, o fins i tot les preguntes que li diuen al ask.fm que ell respon que està COMPLETAMENT SOLTER.

Bueno, aqui s'acaba la cosa...! Espero que em contesteu si us plau.. No sé que fer.. :(

P.D: M'agradaria permanèixer en anònima! :) Gràcies. Un petoo!!

Hola! Sóc l'Eli Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Bé, expliques punts de reflexió molt importants i en el que es veu que també has intentat prendre decisions cuidan-te i valoran-te a tu mateixa. Això és molt important!!! No et torturis per si vas tornar amb ell, també hem de poder valorar i observar si els altres aprenen de l'experiència i si els hi podem donar un vot de confiança. Ara, sembla que hi ha uns mínims dels que no parleu i que s'haurien d'establir per a què tingueu una relació sana i on ningú s'hagi de menjar la bola. Entenc com et sents si ell segueix tontejant amb altres. Si a tu et preocupa la manera com ho fa ho hauràs de parlar amb ell, si no et sents respectada perquè posa que està solter, també li hauràs de dir! Tu ets més important que qualsevol altra persona, encara que estiguis molt enamorada si no et sents valorada perquè l'altre tonteja o fa coses que et fan dubtar, s'ha de parlar i tens tot el dret de dir-li com et sents. No s'ha de tenir por de perdre a algu per a expressar el que sentim o per mostrar un desacord. Segur que t'estima una persona que et deixa per aquest motiu? Endavant! Cuidar la relació significa fer pactes i poder-nos expressar. Eli Aulet www.interpersonal.cat