A veure, fa un any que conec a un noi tres anys més petit que jo, pero la setmana pasada vam començar a parlar-nos molt i ell es molt simpàtic extrovertit i desenfadat.El veig com un germà petit pero em vaig enterar l'altre dia que se'n va a viure a Huesca a final de curs i ja no tornarà mai més,m'he posat molt trista i ahir em vaig picar amb ell per una tonteria i ara m'he posat a plorar i l'he trucat i tot. Estic dubtant si el que sento es que perdo a un amic que l'estimo molt i ell ami també o m'estic enamorant d'ell i de la seva personalitat, pero tinc por del que digui la gent i també que no peguem gens perque li trec mig cap d'alçada, seria un amor imposible o una amistat molt forta i amb molt carinyo? Gràcies!:)
InterPersonal Data: 06/03/2014 16:21
Hola Raquel91! Sóc l'ELi Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Doncs hauries d'anar veient què et va passant a poc a poc. Tan per algu que ens agrada com per un amic és natural plorar si se'n va. Hauràs d'escoltar bé el que sents tu mateixa, independentment de l'edat, de l'estatura i passant de la opinió dels demés. Les dues primeres coses només són característiques de l'altre, que no són importants per a què funcioni una relació; i la opinió dels altres, encara és menys important. Pensa: la teva vida qui l'ha de viure ? tu o els altres? Dóna't uns dies , observa què sents i reflexiona sobre aquests punts. Endavant! Eli AUlet www.interpersonal.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
