Hola bonica! 

Primer de tot, moltes gràcies per explicar això! Entenc que no vols que la teva amiga s'enfadi, però si necessita ajuda, nosaltres et recomanem que la puguis ajudar a trobar-la. Segurament pel que ens expliques la teva amiga pot estar patint un trastorn de la conducta alimentària (TCA), com l'anorèxia. 

M'agrada perquè has sabut descriure molt bé el que li passa a la teva amiga: creus que està deixant de menjar, o menja molt poc (llença l'entrepà...) i veus que "ja no riu", "cada cop està més trista".... 

Per entendre a la teva amiga, pensa com si a dins seu hi haguessin dues persones: una d'elles és el TCA, i l'altre és ella. El TCA no vol que ningú sàpiga que està deixant de menjar, el TCA s'enfada quan li dius que s'està aprimant, el TCA s'enfada quan li dius que busqui ajuda, el TCA és el que parla de menjar, el TCA fa que controli el seu pes... En canvi, ella, és la que plora, és la que està trista, és la que no es sent bé amb ella mateixa, és la que perd força, és la que ja no riu. 

Vist així, a quina de les dues parts vols ajudar? 

Entenc que et pugui preocupar que la teva amiga es pugui enfadar amb tu si ho expliques a algú, però, pensa que aquest "enfado" vindrà per part del TCA i que ella en el fons estarà agraïda de que l'ajudis per sortir d'això (encara que al principi et demostri tot el contrari). Per tant, és important que quan parlis amb ella no li parlis sobre el menjar, ni sobre el pes, sinó sobre el patiment que veus que sent, sobre com es pot sentir amb ella mateixa, sobre aquesta tristesa. I des d'aquí li pots dir: et vull ajudar a sentir-te millor, i per això necessites ajuda. 

Per tant et recomanem que per ajudar-la puguis explicar això o bé als seus pares, o bé a algun profe de confiança. Ells podran fer el que calgui per donar-li a la teva amiga l'ajuda i el suport que necessita per sortir-se'n. 

Et deixo un apartat de la nostre web on podràs trobar més informació: 

http://www.acab.org/ca/que-son-els-trastorns-de-la-conducta-alimentaria/que-poden-fer-els-amics