Logotip de Adolescents.cat
Anònim
Anònim
Any: 1998
Comarca: Gironès
Data: 27/11/17 19:46
Puc tenir un transtorn alimentici?
Primer de tot, m'agradaria que es mantiguès l'anonimat d'aquesta consulta i a la vegada servir d'ajuda per altra gent que potser está passant per una cosa semblant.

Ara i des de fa temps que no estic passant per un moment bo emocionalment. Certes persones i en concret una em va fer molt de mal i no he conseguit superar-ho. Vaig arribar a tenir atacs d'ansietat i no voler sortir de casa. La meva mare ho va passar (i crec que ho passa pitjor que jo) i és per això va decidir portar-me al psicòleg. La veritat és que em va ajudar moltíssim (encara hi vaig) però jo sé que encara no ho he superat. Allí també em van donar pastilles que crec que no em van servir de res (anciolítics). Quan m'estava passant tot això a nivell emocional vaig començar a deixar de menjar, ja fos pels nervis o pel que fos. Sincermanet no ho sé. Abans no és que estés molt grassoneta però pessava uns 64kg, i algun kg si que em sobrava... Actualment en peso 55-56. M'he aprimat bastant. La gent s'ha començat a donar compte de que estic molt mes prima i no m'ho paren de dir. La meva família, els meus amics... tothom n'ha fet comentaris. La cosa és que no sé perquè m'he obsessionat amb el menjar. Menjo poc, conto les caloríes, una vegada vaig arribar a vomitar... i és que no puc parar. És com que m'ha començat a fer fàstig certes coses de menjar. A la vegada noto que tinc molta menys gana i quan vaig pel carrer no puc parar de mirar la gent que está "grassa". La meva família i els meus amics no em paren de dir coses sobre el tema i em molesta bastant (sé que no m'haurien de molestar perqué volen el millor per a mi). No sé, em sento malament si he menjat massa o intento menjar les coses light o a dieta.

En definitiva, em podrieu dir si es pot tractar d'algun transtorn? No estic molt molt molt prima. La gent em diu que estic normal però jo no m'ho veig :(
Alba Garcia
Alba Garcia
Data: 03/12/2017 18:41

Hola guapa! 

Primer de tot gràcies per explicar-nos tot això que et preocupa, i et fa patir. Espero que aquesta resposta et pugui servir d'ajuda i com has dit al principi, també pugui servir per ajudar altres persones :) 

Em sap molt de greu que estiguis patint, això que deus haver passat segur que és molt dur... Entenc a més a més que la teva mare també es preocupi molt, això és sinònim de que t'estima molt, i que vol estar al teu costat! Me'n alegro que que t'hagi fet estar millor demanar ajuda psicològica. 

Dius que encara "no ho has superat", bé, no és gens fàcil! Quan no passem un bon moment emocional, quan patim, necessitem un procés (cadascú necessita el seu temps) per sanar les ferides, per sentir-te millor,... I a vegades haver patit molt, o haver passat per situacions dures, ens pot portar a no sentir-nos bé amb nosaltres mateixes, i això ens posa en risc de tenir altres problemes. 

Ens demanes si ara podries estar patint un Trastorn de la Conducta Alimentària  (TCA). Ens expliques que en amb tota aquesta situació has perdut molt de pes, i han començat a aparèixer coses com: menjar poc, comptar calories, vigilar molt amb el menjar, sentir-te malament... i que t'està costant parar aquesta situació. 

Els TCA són malalties molt greus que fan que la persona s'obsessioni amb el menjar, perquè no es veu bé amb ella mateixa, perquè està patint molt i això "surt a la superfície" d'aquesta manera. Perquè la societat també ens ha imposat una sèrie de valors que perjudiquen molt l'autoestima de les persones, perquè vivim en una societat on la crítica és molt present, i per molts altres factors, tristament. Positivament, els TCA poden superar-se! Sempre que la persona posi molt d'esforç per buscar ajuda especialitzada i seguir unes pautes.  

Tot això que ens expliques si que podrien ser símptomes d'un TCA, però nosaltres des d'aquí no ho podem saber. El que no volem es veure que pateixes, que no et veus bé, i que pots posar en perill la teva salut (tant física, com mental, com emocional). 

Has parlat amb la teva mare sobre això que et passa? Segurament ella també deu haver notat que has perdut molt de pes, i també deu estar preocupada. 

No volem que passis per això tu sola, així que et recomanem que puguis explicar com et sents a alguna persona de confiança del teu entorn, i que si vols truquis al ACAB (93 454 91 09) perquè et puguem ajudar. Com que ets major d'edat podràs venir sense problemes (si fossis menor, hauries de venir amb els pares o una persona adulta). 

Una abraçada molt i molt gran! 


Alba Garcia 

Psicòloga 

http://www.acab.org/


">www.acab.org 

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.