After Any: 2003 Comarca: Barcelonès Data: 22/10/17 15:39
Ja no puc més
Hola tinc 14 anys i sento que ja no puc més.
Molts que llegiu això direu "bah, és la típic noia que no li comprenen..." pero buah, sento que ja no puc més.
M'explico: El meu pare té una novia que quan estem tots tres em tracta mitjanament bé, però quan estem a soles em puteja molt fort. Ningú em creu, jo sempre he tingut la fama d'antipàtica i de borde, i per això creuen que soc jo que ho exagero, però el que no saven és que aquesta dona és una cínica i una falsa, ja que de portes cap a fora es comporta bé i sembla molt generosa, però de portes cap en dins parla mal de tot el món i sobretot de mi.
Avegades crec que el suicidi és la millor manera d'acabar amb tot i no aguantar més a la gent que m'envolta.
No tinc gaires amigues i amb les poques que tinc no hi ha confiança.
Vaig tenir una amiga, crec que ha estat la millor que he tingut mai, ho feiem tot juntes, fins i tot ens veiem <>haha.. Però no sé per qué un dia ja no em va a tornar a parlar, recordo que era dimarts, estavem al pati juntes, ens portavem sempre una manta i alguna cosa més per compartir, i es va acoplar una noia molt problemàtica (amiga seva), al dia següent, la meva millor amiga ja ni em mirava, no contestava els whatsapps, no em saludava, no m'esperava als matins a la porta del cole, des d'aquell diaa ja no vam parlar mai més i no sé per què, un dia li vag escriure una carta, demanant-li disculpes per si havia fet alguna cosa malament, i la va ignorar.
A dia d'avui, anem a classes diferents i només ens veiem a l'hora de català (seu davant meu) i tinc moltíssimes ganes de fer-li una abrçada i demar-li ajuda, dir-li que ja no puc més, que trobo a faltar aquells moments en els que quedavem i que si us plau m'expliqui que es el que va pasar en només un dia per no tornar-me a parlar mai, jo crec que amb les noies amb las que s'ajunta li han menjat el cap sobre mi, a més que ella es molt influenciable.
Amb el tema dels estudis vaig fatal, i no és per capacitat, sino perque sento que no puc, que no val per res esforçar-me si no tinc amb qui compartir-ho.
Veig a molta gent de la meva edat amb la seva colla d'amics i jo tot sola, ahí, sentint-me com l'ultima merda.
Els meus pares no em cmprenen. Fa mitja hora el meu pare m'ha dit que que em passava que estava amargada, li he explicat que era per la seva novia (encara que hi hagi molts més motius), i m'ha dit que li suda els collons, que em comporti bé amb la seva novia que no m'ha fet res, i jo, que ja no aguantava més, li he contestat "que si que vale" i m'ha començat a cridar molt fort que si no li contesti mai més, que li tingui respecte, i que com li crides jo o li portes la contraria que m'esclafaria contra la paret i em reventaria d'un palizón (al final només m'ha donat dos guantazos) Lo pitjor d'això es que des de que soc ben petita m'ha amenaçat amb palices i m'ha pegat varies vegades (no ha arribat a res més que guantazos a la boca i a l'esquena), però es que això ho fa des de que tinc 3 o 4 anys i ja no puc més, ja no sé com explicar-li que no el vull veure, que no vull que em pegi, que vull que deixi a la seva novia (que a més viuen junts) i que sigui un pare i no un policia.
A l'institut em porto malament AMB ABSOLUTAMENT TOT EL MÓN i això és per què la vida m'ha ensenyat a ser neutral i no demostrar els meus sentiments ni sentir res per ningú.
En definitiva, qualsevol dia em tallo les venes, com va passar a "por trece razones".
Tant de bo algún adolescent que llegeixi això i es senti identificat amb la meva historia es doni compte de que no és l'únic que está patint a casa (a tot arreu) i que hi ha més gent com ell.
Espero aver-me explicat amb claretat i no aver-vos aburrit amb aquest toxaco, però es que ara estic plorant (menys que fa una estona, que és quan m'ha visitat el pare) i no savia explicar-me millor.
Admiro moltíssim el vostre treball.
Un millió de petons i moltes gràcies per la vostra ajuda
Estrella Dorca Data: 30/10/2017 11:00
Hola bonica,
A la teva consulta es percep molt patiment i em sap molt greu que estiguis passant per aquesta situació.
Et diré que quan es passa una mala temporada en un àmbit de la nostra vida, tenim tendència a tenyir els altres àmbits del mateix color. És a dir, si estem malament a casa, també acabem sentint que a l'escola no estem bé i que els amics ens estant fallant.
Anirem a pams per intentar ajudar-te:
Parella del pare - Si no et portes bé amb ella i no tens ganes de tenir-hi una relació propera, no és necessari que ho facis! Només cal que sigueu cordials l'una amb l'altra. Evita quedar-te a soles amb ella, no t'hi discuteixis i sigues amable. Si tu respons així, ella no es podrà ficar amb tu perquè no trobarà motius.
Amiga - Intenta parlar amb ella i que t'expliqui exactament què va passar. És natural que la trobis a faltar, però si ella no vol contacte amb tu... ho hauràs d'acceptar i començar a passar pàgina. Ara mateix ella t'està tractant una mica malament, així que si no vol canviar d'actitud... deixa-ho aquí!
Oci - Crec que t'aniria bé apuntar-te a alguna extraescolar o grup esportiu, així tindràs altres persones amb qui relacionar-te. No esperis trobar la teva amiga de l'ànima, però intenta quedar amb altres persones, interessar-te per elles i conèixer-les més a fons. Com més amics tens i més variats, més rica seràs ;)
Estudis - Crec que ara mateix és una conseqüència del que t'està passant a casa. Però tu hi pots fer alguna cosa!! És a dir, tens la capacitat per estudiar, així que aprofita-la i fes dels estudis la teva zona de confort, el teu punt fort! Centra't en això i veuràs com la teva Autoestima també pujarà
Pare - La teva relació amb el teu pare em preocupa una mica. Tens algun familiar (avis, tietes, cosines...) amb qui puguis parlar del tema? No és tolerable que el teu pare et pegui!! Tinc la sensació que necessites sentir-te una mica més acompanyada en aquesta situació i això ho trobaràs dins la família!
Espero haver-te ajudat una micona,
Una abraçada!
Laia Sala
@teràpia25
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
