Parlar

Hola,
En realitat això més que una consulta es que em vui desahogar perquè ja no puc més...
Tinc 18 anys, i la meva vida no es gens fàcil desde els 7 anys...
He tingut que madurar avans d'hora , comprendre moltes coses... Que vulgui una joguina i no tindre-la perque els meus pares no es poden permetre gastar diners. Això llavors , fins avui , que faig primer de batxi , i no em puc pagar els llibres , ni molt menys anar als viatges de fi de curs , els cursos anteriors, ni aquest, que encara no sé com dimonis treure el batxillerat....
Però tot això ho entenc , ho comprenc ja que la meva vida es millor que la de molta gent més necessitada.
Gent que enlloc de estudiar com jo ho faig , busquen només un lloc segur per pugué sobreviure. Gent que li falte menjar i es mort de gana que gràcies a Dèu jo no estic en la mateixa situació.
Però el que no puc entendre ni sobreportar , es la gent. La manera de com la gent et mira per ser diferent. En realitat tinc una personalitat molt forta, i no m'afecten els comentaris. Però no ho suporto, perquè a les persones els-hi fa por tot allò que es diferent i nou ? Som persones al cap i a la fi , ningú te perque jutjar per el simple fet de ser mès ric , ni per ser més guapo, ni molt menys per ser mès descarat i passar dels sentiments dels altres per cridar l'atenció . M'agradaria que tot aquell que llegeixi el meu escrit , no jutji a ningú si no el coneix, no suposi ni escolti als altres. Els nostres actes, fan el nostre món , actuem correctament farem un món millor.

Gràcies.