Hola bonica! 

Moltes gràcies per explicar-nos aquesta situació tant difícil, entenc que estigueu molt preocupades. Esteu veient com la vostre amiga està patint i no sabeu com ajudar-la. Ja sé que has comentat que no volies que ho publiquéssim, però ara no sé si així pots rebre resposta... així que he tret alguna informació del teu missatge. Crec que això pot ajudar també a altre gent i per això també ho publico. 

Pel que m'expliques la vostra amiga va començar que no es sentia bé amb ella mateixa, es veia grassa i poc a poc va començar actuar d'acord amb aquest pensament que tenia: va començar a vomitar, a buscar estratègies no saludables per no tenir gana i a restringir aliments... I teniu raó, això és molt preocupant. És molt preocupant quan una persona no està bé amb ella mateixa, però per tot el que m'expliqueu és possible que la vostre amiga estigui desenvolupant un trastorn de la conducta alimentària i és una malaltia molt greu. 

Aquesta frase que dius cap al final "No pensa en curar-se, tan sols en aprimar-se" em fa pensar molt en una cosa: Moltes vegades quan una persona està patint un trastorn de la conducta alimentària podríem dir que a dins la mateixa persona hi ha dues parts: la part que està malalta i la part que està sana. 

A vegades una part és més gran que l'altre, però si ens hi fixem bé, moltes vegades podem diferenciar quan parla una, i quan parla l'altre. Segurament quan us explica què està passant, com està patint, està parlar la part sana de la vostre amiga. I quan diu que ella no es vol curar perquè vol seguir aprimant, o diu que no vol dir-ho a ningú, quan diu que es veu gorda... doncs aquí està parlant la part malalta. Entenc que esteu en una situació molt difícil, i que no sabeu si dir-ho als seus pares o no. Si els hi dieu, segurament la podran ajudar a buscar ajuda, però això implicaria no fer cas a la vostre amiga.... La pregunta que us faig és: a qui voleu ajudar a la part sana o a la part malalta? A qui creieu que s'hauria de fer cas?

Entenc que és molt complicat, així que si us costa molt parlar amb els seus pares el que us recomano es que ho expliqueu a algun professor o professora del institut (podeu arribar a un pacte de que no li digui a la vostra amiga que heu set vosaltres) i així ell o ella podrà parlar amb la vostre amiga i podrà actuar per ajudar-la. 

Si voleu podeu trucar-nos al ACAB, i podem parlar més tranquil·lament de la situació! Us deixo el telèfon 93 454 91 09.

Aquí et deixo un enllaç que potser us pot ajudar, tant a tu com a les teves amigues: 

http://www.acab.org/ca/que-son-els-trastorns-de-la-conducta-alimentaria/que-poden-fer-els-amics