Quants dubtes...

Hola. Sóc una noia de 21 anys que durant un any i mig he sortit amb un noi 11 anys més gran que jo. Hem estat vivint d’amagat durant tota la relació perquè no sabia del cert si era l’amor de la meva vida. Fa 1 mes el vaig deixar amb l’excusa que m’angoixava la situació ja que constantment havia de dir que no a plans amb les meves amigues perquè ja en tenia amb ell i jo volia fer les 2 coses però havia de mentir constantment les amigues per anar-me’n amb ell. Tot s’ha de dir que ell no em prenia molt temps i no es posava en la meva vida.
Al tallar el vaig deixar fet pols ja que estàvem bé i evidentment no s’ho esperava. Però jo no tenia clar si podia ser l’home de la meva vida i no volia perdre l’oportunitat de conèixer algú que em tornés boja i també fer-li perdre el temps a ell a que trobés algú que es tornés boja per ell. La diferència d’edat i que els meus pares no ho acceptarien mai em feien tirar enrere. Ells són d’una altra època. Tampoc crec que les meves amistats ho poguessin entendre. Algunes amistats comunes ho sospitaven però jo sempre ho negava.
Els darrers dies he pensat molt i no sé si he pres la decisió correcta tot i dir-li que s’havia acabat per sempre. La veritat és que estava molt bé amb ell. M’estimava molt i em feia molt feliç però jo no l’estimava tant com ell a mi i no entenia perquè, ell em tractava súper bé, era molt tendre, simpàtic, carinyós, divertit, alegre, atent,... amb el sexe em deixava megasatisfeta. Qualsevol altra noia estaria megapenjada d’ell. Perquè jo no n’estava bojament enamorada?
Li vaig demanar que no volia perdre el contacte amb ell però ell em va dir que això no podia ser i que ell ara necessitava distanciar-se de mi i no sap si en un futur podríem tornar a ser amics. Aquestes paraules em van deixar feta pols i em vaig sentir traïda ja que a l’inici de la relació em va prometre que si algun dia es trencava, no desapareixeria de la meva vida.
Porto dies rallada pensant que si d’aquí unes setmanes o mesos troba algú i me’n penedeixo encara que ara ho tingui clar? I si trobo algú que d’inici em torna boja però amb el temps m’adono que no em dona tot el que em donava ell? No sé si deixar passar el temps o demanar-li per tornar.