He parlat d'aquests temes amb les amigues, però m'agradaria una altra opinió. Em costa moltíssim creure amb mi mateixa, i considero impossible agradar-li a cap noi. Sóc normal en tots els aspectes, de cos, de cara... I em diuen rareta pero sempre en el bon sentit. Acostumo a agradar a la gent. Però sempre que em fixo en un noi, sóc incapaç de tirar-li la canya, perquè penso que s'enriurà de mi. I de festa, sempre vaig amb la idea de que es fixaran amb qualsevol de les meves amigues, però mai en mi. No vull ser una creguda, però com puc ser més atrevida, o... decidida i confiar en mi? Gràcies:)
InterPersonal Data: 04/03/2014 14:18
Hola asdfgh! Sóc l'ELi Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Doncs no és ser cregut eñl qeu demanes. Tens tot el dret a atrevir-te a lluitar perl que vols! És una actitud de molta valentía! entenc que a vegades sentis por o vergonya, però són reaccions naturals! Pensa en el que en altres situacions t'ha ajudat per a superar els temes i posa't a fer passos per a gaudir deñl que vols! No esperis a que et marxi la vergonya, la vergonya marxarà un cop comencis a caminar! Endavant! Eli AUlet www.interpersonal.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
