La inconsciència dels meus pares

Bones!!! Per comemçar, gràcies i sento fer el text tan llarg.

Mira t'explico... tot comença quan l'any passat mons pares em van dir que si continuaba l'institut (estaba fent 1r de Batxillerat) l'any següent no podrien comprar-me els llibres i els hi sería prácticament impossible portar-me tots els dies a l'institut ja que és al poble del costat i al no ser estudis obligatoris no et proporcionen medi de transport, i ells deien que anaven molt malament económicament per haver-se de gastar tanta benzina.

Donada la situació el que vaig decidir va ser deixar d'estudiar i posar-me a treballar per ajudar a casa. En menys de 15 dies vaig trobar un treball, però a les 3 setmanes de treballar mons pares em van dir que no hi aniria més. Bueno, vaig probar un altre treball de lo mateix (cambrera) i a la setmana va passar el mateix, i després amb un altre (a una botiga de roba) i al mes d'estar treballant va passar el mateix.

El que he estat veient de tot aixó es que mons pares m'obligaben cada 2 o 3 dies a demanar diners del que em pertanyia del sou mensual, i sempre es queixaven als meus jefes de que em donessin els diners perquè no tenien ler menjar, i com que al final es cansaven de que cada día s'estiguessin queixant, deixaven les coses clares, i finalment mons pares m'obligaben a deixar el treball perque deien que no mereixia la pena.
Jo entenia els dos bàndols, pero estaba entre l'espassa i la paret.

Total que al començar l'any escolar mons pares em van obligar a fer un any sabàtic, perquè diuen que ells gasten diners en portar-me a treballar (diners que sortien del meu sou) i que per molt que guanyessin diners no els hi mereix la pena perquè se'ls gasten en pagar el lloguer i que per això no faci res i almenys no perdran el temps.


Jo els hi vaig proposar de treballar al costat de casa, ja que sería mes económic, i em van dir que em deixes de tonteries que fer un any sabàtic ja estaba bé. Llavors em vaig imposar i vaig dir que per aixó em posaba a estudiar ja que sempre m'ha agradat i he sigut de treure molt bones notes, i que és el que jo crec que he de fer perquè si no no tindre un bon futur. Em van dir que em deixes de tonteries que quan jo fos gran, m'ho pagues tot i em mantingues que llavors fes el que vulgues.

La qüestió és que jo ara estic sense estudiar perquè no tinc oportunitat, sense treballar (i aixó que jo no em quedaba cap benefici quan treballaba) i sense res...

Pero he anat veient la situació i m'he adonat de que mons pares no tenen diners perquè no volen, perquè hi ha dies que estem sense menjar, alguns dies hem arribat a estar sense llum, sense poder portar a mon germà petit a l'escola... i tot perquè el que jo mateixa estic veient és que mons pares tots els diners se'ls gasten al bar, en comprar cerveses i en tabac. Si per exemple els hi queden 3€ se'ls gasten en tabac en comptes de en un paquet de macarrons perquè poguem menjar... i aquesta situació ja és inacceptable.

No sé que fer, perquè no veig sortida en aquest pou: no podré mai anar-me'n de casa i poder viure bé (per culpa de no poder ni estudiar, ni treballar, i molt menys estalviar), no sé com ajudar al meu germà petit (que ja comença a veure la situació) perquè jo no vull que passi per tot el que jo he passat i vull que pugui anar a l'escola tots els dies, i que tingui per menjar, i que pugui gaudir com un nen de 11 anys que és, i no preocuparse pels problemes que tindrà per culpa del comportament dels meus pares com fa a dia d'avui... necessito ajuda perque ja no sé qué fer amb la meva vida, no sé com reaccionar i no entenc a mons pares que no volen ni treballar i no tenen el valor de treure els seus fills endevant. Perquè jo nonli veig cap solució, ja que han arribat a demanarajudes pero no li donen cap perquè mon pare cobra bastant mes del que s'ha de cobrar per rebre una, pero el problema está al seu cap no al seu sou.