no sé marxar.

Hola, soc una noia de Barcelona, tinc setze anys i un problema: no sé marxar, no sé dir que no. M'explico.

Ara farà un any vaig conèixer un noi, l'Arnau, per Instagram, que era amic d'un amic d'una amiga meva, o alguna cosa així, i vam començar a parlar. Jo feia poc que ho havia deixat amb un noi, el Pol, després d'un parell de mesos de relació i tenia ganes de passar una estona amb algú altre. L'Arnau em feia riure, em deia coses boniques, es notava que estava interessat en mi i estava bo. Vam quedar poques setmanes després de començar a parlar, primer una vegada i després moltes, i les nostres trobades eren les Típiques Primeres Cites, caracteritzades per la seva aparent perfecció. Tot era genial, tot anava bé. Ens vam enamorar.

Al cap de poc temps, però, ell va canviar d'amics. A mi, al principi, tant me feia perquè el cert és que tampoc els coneixia gaire, els seus amics. Però ell va començar a canviar també. Va començar a beure, a fumar de tot quasi cada dia, a despreocupar-se dels estudis. No podies tenir una conversa normal amb ell perquè si no anava begut, anava emporrat. Jo no podia dormir per les nits, no sabia com afrontar-ho. Li parlava del tema, l'estimava, em preocupava per ell. No em feia cas, m'insultava, em parlava malament, em feia molt de mal. Mai no em va pegar, això sí. I poc a poc vam anar deixant de parlar, perquè jo ja no tenia forces de res.

Ara de tant en tant torna, em ve a buscar a l'institut com si res, o es presenta a casa meva, o em ve a veure quan acabo les classes de hip hop. Diu que ha canviat. Jo què sé. I quan fa tot això jo no puc dir que no, de debò que m'ho proposo, però no puc. Estic enamorada d'ell, malgrat tot. I en aquest temps he estat amb altres nois, res seriós, només algun lio de festa o de tant en tant. Tant se val quants nois conegui. Mai li podré dir que no.

Faig bé?