Anonim/// Any: 2002 Comarca: Baix Llobregat
Data: 08/10/17 20:36
Hem sento molt malament
El meu problema es que m'agrada menjar molt (crêpes, nutella, galetes, bolleria, pizza, pasta, etc.), el que passa es que després m'enpenedeixo, pero no soc capaç de vomitar-ho. No hem sento bé amb el meu cos, hem veig les cames molt grasses (massa musculades), sobretot les cuixes, i a més, la panxa també la tinc bastant grassa. Medeixo 1,63m y peso entre 59 i 61kg. Encare que el meu IMC es normal, jo hem veig grassa. Vull estar prima, no en un pes normal, sino una mica per sota del pes normal. Per exemple, la meva millor amiga es mes alta que jo i pesa 10kg menys!!! M'agradaria estar tan prima com ella, a mes, menja tant com jo.
Carlota López Ballestar Data: 11/10/2017 17:01
Bona tarda guapa!
Primer de tot vull donar-te les gràcies per escriure al consultori.
Si mirem el teu pes i la teva alçada, com tu dius, estàs dins la franja del pes normal i això és fantàstic ja que és l’ideal.
Crec que un dels problemes principals és que sembla que et sents insegura i insatisfeta amb el teu cos. Per això apareixen aquestes idees de voler perdre pes i et compares amb altres persones en relació al que mengen i al cos que tenen.
Una cosa que és molt important que sàpigues és que provocar-se el vòmit no només no aprima sinó que a més és molt perjudicial per la salut. M’alegra molt que no hagis fet el pas de fer-ho. Quan hi ha una baixa autoestima i insatisfacció corporal el risc a patir un trastorn la conducta alimentaria puja i penso que és important que ho sàpigues i facis alguna cosa per evitar-ho. La solució no passa per perdre pes ni canviar el teu cos sinó en treballar la teva autoestima.
A més, la nostre societat té la idea de que el cos és infinitament modelable però no és així. El que marca la nostra constitució és la genètica i això no ho podem canviar. Per això és tant dolent que et comparis amb els altres.
Crec que et podria anar molt bé parlar de tot això amb el psicòleg/a de l’institut o comentar-ho a casa per mirar de buscar una ajuda.
Al final acabem patint molt per intentar estar dins d’un ideal de bellesa que no existeix. Ningú és perfecte i el més important és acaptar-nos tal i com som.
Una abraçada bonica!
Carlota López Ballestar
Psicòloga
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
