ho ha de llegir ella?

Benvolguda,
Em dic Anna i m'encanten els idiomes. Fa poc em vaig descarregar una app i vaig tenir el incident que relato a continuació. Creieu que la persona que m'ha blqouejat o ha de llegir això? és una provocació enviar una cosa com aquesta? vosaltres en la meva situació, qué farieu?
Fa uns mesos em vaig descarregar una app per aprendre idiomes. Jo estic enamorada de Suècia , per tan, vaig decidir que aprendria suec . Gràcies a l’aplicació he pogut conèixer a moltes persones. L’Anna ha estat una d’elles. El primer dia li vaig enviar un àudio en Francès , ella em va preguntar d’on era i les converses van començar. Ella i jo em compartit moltes preocupacions , amor a la literatura, escriptura, ensenyament, l’amor per la feina ben feta i sempre em estat en contra de qualsevol tipus de racisme, homofòbia , bullying i tots els tipus de discriminació possibles en aquest món.
Jo he sigut l’Anna , una persona negativa i pessimista , però amb bon cor, generosa , empàtica, capaç d’escoltar als altres i ajudar a aquell que ho necessita. Tot i ser una persona negativa i pessimista, ella mai s’ha queixat, mai m’ha fet cap comentari, mai m’ha dit res. Les coses entre nosaltres dos sempre han anat bé i quan ella feia coses que a mi no m’agradaven jo li comentava i ella es disculpava , jo pensava que ens enteníem mútuament i que podríem arribar a ser bones amigues amb el temps.
Ahir vam tindre una mena d’última conversa. Jo estava molt cremada degut als fets recents que viu el meu país i crec que ho vaig pagar amb ella. Aquella nit no vaig ser jo: vaig estar bastant dura, seca, enfadada , irritable. .. les formes no van ser les correctes. De seguida vaig veure l’error que havia comès i li vaig demanar perdó, però les disculpes no varen ser acceptades. En qüestió de segons, vaig rebre una notificació comunicant-me la impossibilitat de poder tornar a parlar amb aquesta persona. “És broma, ha pitjat el botó equivocat”. Pensava jo. Vaig intentar trucar-la i sense èxit. El meu món virtual és va enfonsar.
Tantes converses interessants, tantes opinions similars, tants llibres, pel·lícules, idiomes, tantes pors comunes , tantes rialles juntes... i tot queda reduït en una bloqueig , el qual no sé perquè s’ha produït. Ella no m’ho ha explicat, per tan, m’ha tocat jugar als detectius. I a l’única conclusió a la que arribo és aquesta: sóc massa negativa, massa oberta , explico els meus problemes a la primera de canvi i un llarg etcètera . Tinc defectes com tothom.
Nosaltres sempre dèiem : un pot fer el que vulgui, sempre i quan no faci mal als altres, a mi aquest bloqueig m’ha fet molt mal. Les coses sempre les podem parlar amb calma, sense alterar-nos, sempre hi ha solucions i ella ha recorregut a una agressió . No m’ha deixat expressar, no m’ha deixat donar les meves opinions i m’ha demostrat que no tots som iguals : a ella sempre se li ha perdonat. En canvi a mi no.
Ella estudia dret. Aquests estudiants lluiten per un món millor i per ajudar a la gent. Sembla ser que per ella la solució és troba en bloquejar a la gent diferent a nosaltres. Cal recorre a la violència, realment em mereixo una acció com aquesta? La meva resposta és no ! Jo no sé ni sabré mai que guanya un bloquejant a l’altre: fer mal? Objectiu no assolit, jo tinc amics, família i uns alumnes que m’estimen amb bogeria. Estar tranquil.la per un temps, doncs tampoc , trobarà gent igual o pitjor que jo . Voler que l’altre calli, que no s’expressi, que no tingui res a dir. Fail del tot. Per molt que em bloquegin, per molt que m’hagi fet sentir inferior, per moltes llàgrimes que tingui als ulls! Jo seguiré expressant la meva opinió, jo seguiré sent l’Anna amb les seves coses bones i dolentes . Potser ella no em volia bloquejar realment, potser al cap d’un temps ens escrivim, potser ella no vol saber res més de mi. La vida dona moltes voltes , ningú sap el que passarà. No obstant, tinc clara una cosa, jo no me’n penedeixo de ser qui sóc.Potser a l’altra Anna no li agrada com sóc? Doncs passi-ho bé i moltes gràcies.