Em dic Adrià i tinc 17 anys i el motiu pel qual li escric és per sol·licitar la seva ajuda. A continuació li explicaré la meva situació actual, fa aproximadament un més que la relació amb la meva "ex" parella es va acabar, jo sóc 2 anys més gran que ella, i la nostra relació va durar 8 mesos , va ser ella que em va deixar i la seva explicació fou: -Ja no sento el mateix que el primer dia, t'estimo però com amic.
Per mi va ser un cop molt fort psicològicament,no puc descriure en paraules tot el que sentia per ella i encara no ho he superat i ser que em costarà bastant. La veritat és que no ser que fer, el meu cor diu que lluiti per ella, que no la deixi marxar però el meu cap em reprodueix les seves crues paraules de comiat. Ara mateix no ens parlem, la trobo el bar, el carrer i ni ens mirem, és una situació estranya, si et sóc sincer no ser el perquè d'aquesta situació però succeeix. Això està clar que la vull recuperar però no ser com fer-ho, ser que l'amistat és el camí, però també ser que com més deixi passar el temps els records i els sentiments s'oblidaran.
InterPersonal Data: 04/03/2014 14:10
Hola Adrià! Sóc l'ELi Aulet. Psicòlgoa d'Interpersonal. Doncs si creus que vols lluitar per aquesta relació pots plantejar-li el teu punt de vista: els teus sentiments, el que veies que si que anava bé de la relació, el com la trobes a faltar, etc....Li pots plantejar el que tu veies de positiu i dir-li que a tu t'agradaria seguir en la relació recordant-li el que compartieu. De totes maneres, digua-li també que si finalment no ho veu així, ho hauràs d'acceptar i afrontar-te a perdre-la, però que tu sents que les coses no estaven tan malament i que podrieu parlar de com mantenir la xispa. Després de dir-li ptos esperar uns dies a veure com reaccioneu després de la conversa. Si no hi ha canvis ho hauràs d'acceptar i fer un procés de dol, on serà natural sentir tristesa, enyorança, etc. És un procés que hi hem de passar sí o sí! i que com més ens cuidem, ens distraiem de tan en tan, donguem llocs a parlar o escriure de com ens sentim, etc, anirà més ràpid i millor. El dol té un final i també és un procés en el que aprenem moltes coses. Ànims! Eli Aulet www.interpersonal.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
