Logotip de Adolescents.cat
otakuugirl
otakuugirl
Any: 2000
Comarca: Menorca
Data: 23/09/17 20:35
tinc ecxés de pell?
Bé doncs intentaré explicar tot el meu "historial" perquè la situació sigui més fàcil d'entendre.

Durant tota la meva vida hemenjat més aviat malament. No és que mengi massa però si que podriem dir que sóc un poc "exquisita" i segons quins menjars com ensalades gairebé mai són el meu menú del dia. Els meus pares sempre m'han insistit en això però mai han aconseguit provocar canvis en jo (tot i que sé que és important menjar sa)

Tot i menjar malament, mai no he tengut problemes de salut (llevat de patir anèmia eventualment) i sempre he estat més o menys prima però això va començar a canviar quan vaig entrar a 2n de ESO. Tot i que feia tennis i hip hop vaig deixar la gimnasia rítmica i a més de quedar-me molt de temps al sofà mirant series amb l'ordinador també vaig començar a menjar de manera més compulsiva. Vaig acabar engreixant fins als 62-63 kg (faig 1,62 d'alçada). Mamare em va advertir de que la situació se'm estava anant de les mans i que si no anava amb compte acabaria patint sobrepès i que a la llarga m'acabaria sabent greu. Com vaig veure que ella tenia raó, vaig treure forces, no sé d'on i vaig començar a anar a caminar i a córrer i a no menjar entre hores. Amb un any més o menys em vaig aprimar fins arribar als 56-58 kg. Vaig mantenir aquest pes fins l'estiu de l'any passat.

No sé que em va passar que durant l'estiu vaig començar a patir alguns episodis en els que perdia la gana i em passava el dia gairebé sense menjar. Com només em va passar un parrell de vegades durant l'estiu no en vaig fer gaire cas però quan vaig començar les classes es va intensificar i va arribar a ser continuu. Em diuen que segurament va ser causat per l'estrés; el meu tiet i la meva gossa es van morir, el noi que m'agradava em va rompre el cor i vaig tenir molts problemes amb el batxiller perquè no sabia si era el que volia fer etc. Bàsicament, no vaig tenir una bona època. El cas, és que per menjar tant poc vaig arribar a les vacances de nadal pesant uns 51-52 kg.

Tot i que ara hi ha dies en que encara em passa que no tenc gana, ja menjo una mica més i m'he quedat en els 53 kg. He d'admetre però, que si bé no estava cercant aprimar-me el segon cop que ho vaig fer, el meu físic em va començar a agradar més i tothom em va dir que estava més guapa. Per això i perquè vull ser més saudable i àgil he vull començar a menjar de manera equilibrada d'una vegada i a fer més exercici.

El meu problema és que darrerament m'hi he fixat i pareix que el meu greix és més flàcid que el de la resta de gent, que sembla ser una mica més ferme. De fet, puc pessigar-me i estirar me manera relativament fàcil. Pens que això pot ser degut a que estic confonent part del greix amb pell que s'ha quedat estirada per haver-me aprimat. Sé que per norma general si no perds molt de pes la pell no s'estira, però em preocupa que els meus mals hàbits a l'hora de menjar i el fet d'haver-me aprimat dues vegades i una d'elles a base de no menjar hagin pogut estirar-me-la.

Això de la pell són imaginacions meves? Hi ha alguna cosa que pugui fer per tenir la pell o el greix més ferme? Sé que pot ser sóc massa paranoica però es que sóc molt exigent amb jo mateixa i tot i que sé que no m'hauria d'exigir tant , veig que també és una bona manera per motivar-me a l'hora de ser saludable i poder esforçar-me més en els esports que m'agraden.

Gràcies!
(Abans he intentat enviar aquesta mateixa consulta però crec que no s'ha enviat bé xDD...3r intent)
Carlota López Ballestar
Carlota López Ballestar
Data: 27/09/2017 16:28
Bona tarda guapa!

Primer de tot vull donar-te les gràcies per confiar amb nosaltres i explicar-ho tant i tant bé. Això ens ajuda molt a poder entendre’t millor.

Com dius alimentar-se bé és molt important. Pel que ens expliques ho saps però a vegades et costa fer-ho perquè hi ha coses que no t’agraden o no et venen de gust. Però crec que el problema és la relació que hi ha entre la teva autoestima i com et sents amb el teu físic, les situacions amb les que et trobes i el menjar.

Si et fixes és com si en funció del teu estat d’ànim això repercutís amb el que menges o no menges. És a dir, d’alguna manera és com si gestionessis les teves emocions a través del menjar.

Ara que t’has donat compte crec que és important que ho intentis canviar. El primer és donar-te compte de com et sents i de que ha passat. Per exemple: m’he discutit amb una amiga aquest matí i em sento trista. Evidentment això genera un malestar. El que et recomano és que intentis expressar-li-ho i parlar-ho però si en aquell moment necessites distreure’t intenta fer-ho amb alguna cosa que no sigui menjar.

És un tema molt social i de fet a les pel•lícules també ens ho ensenyen. Tots em vist alguna vegada la protagonista d’una pel•lícula plorant i menjant un pot gegant de gelat. Això és el que s’ha d’evitar fer. Pena en coses que et vagin bé: anar a ballar hip-hop, parlar amb una amiga, llegir, pintar mandales, escoltar música, etc. Hi ha moltes opcions. 

Pel que sembla aquell estiu el malestar et va sobrepassar cosa que entenc perfectament. És molt dur que se’t mor una persona o animal que t’estimes. I aquí se’t va tancar l’estomac. 

Si t’hi fixes, en funció de com estaves passaves d’un extrem a un altre, és a dir, de menjar de manera compulsiva a quasi deixar de menjar. De pujar de pes a baixar de pes… i tot amb un transfons emocional. 

No et podria dir que hagis patit un inici de trastorn alimentari però el que si veig molt clarament és la relació entre com estàs i com menges. A més, és complicat quan perds pes i la gent comença a dir-te lo bé que estàs i et veu…. S’ha d’anar amb compte amb això i amb com et fa sentir. 

Penso que amb tot el que m’has explicat podria anar-te bé anar a un psicòleg per treballar la teva autoestima (el com et veus i com et sents amb tu mateixa) i que t’ajudes a aprendre a gestionar les emocions sense el menjar. 

El tema de la pell penso que és una inseguretat més que parteix de la comparació, intenta no obsessionar-te amb això.

M’encantaria que responguis i saber que en penses.

Una abraçada 

Carlota López Ballestar
Psicòloga



Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a
 
Amb la col·laboració de: