Bona tarda guapa!
Primer de tot vull donar-te les gràcies per confiar amb nosaltres i explicar-ho tant i tant bé. Això ens ajuda molt a poder entendre’t millor.
Com dius alimentar-se bé és molt important. Pel que ens expliques ho saps però a vegades et costa fer-ho perquè hi ha coses que no t’agraden o no et venen de gust. Però crec que el problema és la relació que hi ha entre la teva autoestima i com et sents amb el teu físic, les situacions amb les que et trobes i el menjar.
Si et fixes és com si en funció del teu estat d’ànim això repercutís amb el que menges o no menges. És a dir, d’alguna manera és com si gestionessis les teves emocions a través del menjar.
Ara que t’has donat compte crec que és important que ho intentis canviar. El primer és donar-te compte de com et sents i de que ha passat. Per exemple: m’he discutit amb una amiga aquest matí i em sento trista. Evidentment això genera un malestar. El que et recomano és que intentis expressar-li-ho i parlar-ho però si en aquell moment necessites distreure’t intenta fer-ho amb alguna cosa que no sigui menjar.
És un tema molt social i de fet a les pel•lícules també ens ho ensenyen. Tots em vist alguna vegada la protagonista d’una pel•lícula plorant i menjant un pot gegant de gelat. Això és el que s’ha d’evitar fer. Pena en coses que et vagin bé: anar a ballar hip-hop, parlar amb una amiga, llegir, pintar mandales, escoltar música, etc. Hi ha moltes opcions.
Pel que sembla aquell estiu el malestar et va sobrepassar cosa que entenc perfectament. És molt dur que se’t mor una persona o animal que t’estimes. I aquí se’t va tancar l’estomac.
Si t’hi fixes, en funció de com estaves passaves d’un extrem a un altre, és a dir, de menjar de manera compulsiva a quasi deixar de menjar. De pujar de pes a baixar de pes… i tot amb un transfons emocional.
No et podria dir que hagis patit un inici de trastorn alimentari però el que si veig molt clarament és la relació entre com estàs i com menges. A més, és complicat quan perds pes i la gent comença a dir-te lo bé que estàs i et veu…. S’ha d’anar amb compte amb això i amb com et fa sentir.
Penso que amb tot el que m’has explicat podria anar-te bé anar a un psicòleg per treballar la teva autoestima (el com et veus i com et sents amb tu mateixa) i que t’ajudes a aprendre a gestionar les emocions sense el menjar.
El tema de la pell penso que és una inseguretat més que parteix de la comparació, intenta no obsessionar-te amb això.
M’encantaria que responguis i saber que en penses.
Una abraçada
Carlota López Ballestar
Psicòloga