Mel Any: 1999 Comarca: Alta Ribagorça
Data: 17/09/17 20:46
Menjar/vegana
Hola!
Fa uns 4 anys vaig començar a tindre problemes amb el menjar. Vaig començar a deixar de menjar, algun cop m'he produit el vomit etc. Vaig començar-me a obsesionar amb aprimar. Fa dos anys, vaig decidir 'posar-me en serio' i vaig reduir les kcal a 100/600 per dia, vaig començar a anar al gimnas i a fer molt d'esport en general. Durant els 8 mesos que vaig estar fent aixo, vaig baixar 13 kg, encara que em donaven atacs de gana a vegades i el meu pes canviava moltisim. Vaig tindre problemes (sempre tenia els ulls grocs i a vegades em sentia mes cansada de lo normal). A part, sempre estava trista. Vaig deixar de sortir amb les amigues i hem vaig aïllar molt, ho passava molt malament i fins i tot vaig pensar en el suïcidi... No era nomes el menjar, era tot en general, no podia més. Un dia ma tieta em va veure que tenia els ulls grocs en un menjar familiar i m'ho va dir, a mes, ma mare em va dir que m'havia aprimat molt i que anava molt al gimnàs. Com sempre estava malament i enfadada, una profe també em va agafar a part i em va dir si estava bé, que em notava com apagada. A causa de tot aixo, em vaig asustar per si s'enadonaven de tot, i vaig començar a menjar més.
Després d'uns mesos d'estar bé i malament (m'anava per setmanes), vaig decidir-me fer-me vegana. A més, vaig canviar de classes i alhora, vaig coneixer a una noia que ara es la meva millor amiga i vaig canviar totalment el meu grup d'amics.
Des de fa 9 mesos que soc vegana, i he millorat moltisim. No se m'ha fet gens fàcil i com he engreixat, no em vec del tot bé, pero ara menjo super saludable i hem sento millor (també prenc la B12, estic molt informada). Vaig començar per que hem sentia molt malament menjant altres essers vius i per que crec que és molt millor per al medi ambient, pero ara també ho faig per salut i per que, simplement, hem sento molt millor en general. De qualsevol manera, continuo tenint pensaments sobre el menjar i el que hem passava sobint. Sempre ho tinc al cap, i sento que mai marxarà. Vaig agafar-li un tipus de plaer al no menjar, que des de llavors, cada cop que estava malament per qualsevol cosa, el primer que em venia al cap era deixar de menjar. No se. No ho he fet des de que soc vegana, pero encara ho penso a vegades.
No se que fer, per que pensava que estaria 100% bé al menjar bé, pero no. Tinc por de tindre aquest sentiment de per vida, ja que ara menjo bé i estic molt millor, no ho entenc.
Carlota López Ballestar Data: 18/09/2017 10:21
Bon dia guapa!
Moltes gràcies per escriure al consultori i confiar en nosaltres. Sabem que explicar tot això no és gens fàcil així que creiem que has estat molt valenta.
M’alegro molt de que estiguis una mica millor, crec que en part és el que t’ha permès estar demanant ajuda.
Moltes vegades les persones pensen que el trastorn de la conducta alimentària apareix només perquè la persona no s’agrada a si mateixa, o per que s’obsessiona amb el cos i amb el menjar, i tot i que en certa part això hi és també és molt important veure el que hi ha darrera, el perquè a aquesta persona li ha passat això. Molts cops el trastorn apareix quan a la teva vida comencen a passar coses desagradables, com que et tractin malament a l’escola, la separació dels pares, una mort que no saps com portar, la ruptura d’una parella, etc..., et sents molt malament i no saps com gestionar la situació. Per això, el més important és que la persona parli d’això més que del cos.
Tu expliques súper bé el canvi que vas fer amb el menjar i com va canviar el teu estat d’ànim, estaves apàtica, trista i poc a poc et vas anar aïllant. Però com estaves abans de que tot això comences, recordes que estigues passant alguna cosa o com t’estaves sentint?
El que passa és exactament el que tu dius “des de llavors, cada cop que estava malament per qualsevol cosa, el primer que em venia al cap era deixar de menjar”. Quan tens algun problema, o et sents malament torna a aparèixer aquesta idea. D’alguna manera això s’ha convertit amb el que et calma i el que fa que no pensis amb el problema.
Tot i que m’alegro molt de que estiguis millor i hagis pujat de pes penso que és molt important que puguis explicar a casa el que t’està passant i puguis anar a un psicòleg per treballar tot això. El com et veus i et sents amb tu mateixa però sobretot perquè t’ajuda a gestionar les teves emocions… a buscar una alternativa al control del menjar. Sinó possiblement tornarà a aparèixer el que ja et va passar i serà molt complicat frenar aquests pensaments.
Si vols pots trucar-nos a l’ACAB (www.acab.org) i un cop ho hagis parlat amb la teva família us podem donar informació de persones que et puguin ajudar. Què et sembla?
M’alegro moltíssim que hagis escrit, de veritat.
Una abraçada
Carlota López Ballestar Psicòloga
--
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
