Logotip de Adolescents.cat
Anonima
Anonima
Any: 2002
Comarca: Barcelonès
Data: 04/09/17 16:46
No m'agrado
Fa temps que em miro al mirall i em faig fastig, odio la meva panxa, pero el que realment odio i tinc complexe, es de les meves cames, son horribles. Medeixo 1,63 i peso 69kg. Vull aprimar-me i no ho aconsegueixo.
Faig esport, en total unes 4h a la setmana, i segueixo igual. Molts cops quan menjo, em sento culpable del que he fet i molts cops he intentat vomitar pero ho intento i em poso a plorar i no puc, es impossible.
No m'agrada gens el meu cos, lo unic que m'agraden son els ulls, la resta ho odio.
I tinc molt de complexe, i a sobre em sento molt presionada per part de ma mare i per part meva, perque se que haig d'aprimar-me i ma mare es passa el dia dient-me que estic molt gorda i que acabare malament i se que te rao. Cada cop intento menjar menys i fer molt esport, i em dono compte de que vaig millorant!
I la meva pregunta es: Estic fent lo correcte??
Gracies per llegir tot aixo!!
Mari Angels
Mari Angels
Data: 05/09/2017 18:30

Hola!

Ens expliques que des de fa temps que no t'agrades a tu mateixa i que voldries perdre pes perquè hi ha parts del teu cos que et fan fàstic. Dius que et sents molt pressionada per tu mateixa i per la teva mare, i això no és cap cosa bona per a tu. De fet, ja has intentat vomitar, però per sort no ho has aconseguit. Et dic "per sort no ho has aconseguit" perquè amb segons quines conductes, com per exemple provocar-te el vòmit, pots estar molt a prop de desenvolupar un trastorn del comportament alimentari. De fet, totes les coses que ens dius que et passen ens podrien indicar que pots estar en risc de patir un trastorn d'aquest tipus, tot i que no es pot saber si un professional no ho valora i diagnostica (no vull que t'espantis ni que pensis que ho tens, simplement és per prevenir). No sé si saps què són, però has de tenir molt clar que són malalties molt greus que afecten a totes les àrees de la vida de la persona que la pateix. Parlo de malalties com la anorèxia o la bulímia nerviosa, entre d'altres.

Per la nostra part, recomar-te que parlis amb tranquil·litat amb la teva mare i li expliquis la teva preocupació i la pressió que sents de part teva i de part dels comentaris que et fa, així, entre les dues (i el teu pare, és clar) pogueu començar a tractar aquest tema de la forma adequada. De fet, et suggereixo que, si el que vols és perdre pes, MAI ho facis pel teu propi compte, ni tampoc deixant de menjar o fent més esport del que hauries de fer. Et recomano que vagis al teu metge de capçalera, amb els teus pares, per tal que et valorin de forma adequada i, si és necessari, que et possin unes pautes d'alimentació i d'exercici físic i et vagin controlant per tal d'assegurar-se que tot es fa de forma correcta. Pensa que a la teva edat, el teu cos ha de fer molts canvis i necessita la suficient energia per poder crèixer i desenvolupar-se de forma sana i correcta. 

També tornar-te a repetir que ara mateix, tal i com et trobes, ets molt vulnerable i  seria molt fàcil que comencessis a desenvolupar un trastorn del comportament alimentari que l'únic que faria és complicar-te molt la vida, així que és bàsic que aquest tema el tractis amb els pares i amb professionals. Et deixo la web de l'ACAB (Associació contra l'anorèxia i la Bulímia): http://www.acab.org.


">www.acab.org. També et deixo la seva direcció de mail per si vols fer alguna consulta, et respondran persones expertes en aquest tipus de trastorns i sabràs que tota la informació que et donaran és fiable: consulta@acab.org.  Amb això no vull que agafis por, ja que no podem saber si estàs patint un trastorn d'aquest tipus, solament volem que et trobis bé amb tu mateixa i evitar que en el futur desenvolupesis un trastorn.

Espero haver-te ajudat.

Una abraçada.

--

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.