Hola! Sóc l'Eli AUlet. Psicòloga d'Interpersonal. Entenc que estàs molt trista i trobes a faltar molt la relació. Però no estic gens d'acord en que no puguis oblidar-lo! A la vida a vegades ens passen coses que no ens agraden, i és dur acceptar-les, però si volem seguir endavant i sentir que sóm feliços hem de psoar-nos-ho fàcil! Ara mateix et costa oblidar-lo eprquè tens tots aquests pensaments al cap sobre ell tot el dia, eprquè ets molt dura amb tu mateixa dient qe no podràs...etc. És natural a vegades tenir alguns pensaments autodestructius, però quan aparèixen hem d'anar aprenent eines per a què no ens guanyin. Perquè ni necessitem a ningú epr viure, ni per ser feliços!!! A la vida som nosaltres mateixos qui ens hem de donar els regals per ser feliços! El que et passa és que estàs en un procés de dol on hiha tristesa, fins i tot pot haver-hi ràbia, desconsòl, etc. Però és un procés en el que és natural passar per aquestes emocions. Hem d'acceptar les emocions negatives a la vida també. I alhora fer coses per estar distrets! És la medicina que necessites ara mateix: sortir de casa, deixar de mirar les fotos, fer coses divertides amb les aigues, dedicar-te al que t'agrada fer, fer-te algun regalet per animar-te,etc. Es tracta de cuidar-te i fer coses cada dia per animar-te!! Estar bé depèn de tu!!! com més fàcil t'ho posis més aviat veuràs que el vas obldiant i pots seguir amb la teva vida. Ànims Eli Aulet www.interpersonal.cat
