No sé que hem pasa

Bones! La veritat es que no sé com començar a explicar el meu dubte, o ni si es un dubte.

Fa cosa d'uns 2 anys, estava molt pero molt acomplexada amb la meva imatge, vaig perdre molt de pes duent a terme dietes poc saludables, per dir que com a molt ingeria 100 kcal diaries, no vaig ser diagnosticada ja que no vaig anar a cap metge. També m'autolesionava i ningú ho va sapiguer. La pressió en aquella època podia amb mi, al cap del temps vaig cambiar d'escola, i part de la pressió que sentia va desaparèixer, i el meu pes va augmentar, guanyant per desgràcia tres cops més la part del pes que havia perdut. Actualment hem miro i no hem trobo bé amb mi mateixa, es un sentiment de fàstig, de no voler tornar a passar per aquells moments, pero a la vegada hem va anar tant bé encara que no fos sà, es podria dir que ho tenia controlat, pero no hi ha un dia que no pugui deixar de pensar en el mejar que entra al meu cos. El meu caràcter es molt dèbil, hem deixo influenciar amb molta facilitat, i el meu humor vària amb molta freqüència i amb pensaments molt negatius. No sé que hem passa, tampoc ho he expressat molt bé en aquest text. Però un dels problemes es que segueixo sense poder mantindre una relació amb cap noi, per el fet de no trobar-me agust amb mi mateixa. Ja no sé que fer, he pensat en anar a psicòlegs, peró no m'agrada parlar de la meva vida personal amb ningú. Gràcies!!

Hola
bonica! 

Trobo que
escriure tot això et deu haver anat bé, si no ho havies parlat abans, segur que
t'ha servit per estructurar tot el que et preocupa. T'ho agraeixo molt! El que
veig és que ho has passat molt malament i ara també pateixes. 

Ens
expliques que fa uns anys et vas aprimar molt perquè no et veies bé amb tu
mateixa, i que fins i tot vas arribar a autolesionar-te. Ara no tornes a
sentir-te bé amb tu, i no saps massa què fer. Dius que has pensat a tornar a
fer el que havies fet, però abans pensa una cosa: fent dietes poc saludables i
fent-te mal a tu mateixa poses en perill la teva salut, tant física com mental
com emocional. 

Dius que no
vols anar al psicòleg perquè no t'agrada parlar de la teva vida personal, però
a vegades per poder estar millor s'han de fer canvis en la manera de veure la
vida, en els pensaments, en la  conducta... i la psicologia dóna eines per
poder-te acompanyar en tot això. Parlar del què ens preocupa també es fa sentir millor i fa abaixar aquesta pressió que sentim. 

A vegades és una mica tabú el tema d'anar al psicòleg, però demanar ajuda en altres situacions no ens sembla tant estrany... Quan tenim una caries, no pensem ni un moment que truquem al dentista perquè ens la tregui. Doncs si no et sents bé amb tu mateixa, veus que quan no et sents bé pot canviar la teva relació amb el menjar, que tens ganes de tenir una relació amb algú però és dificil perquè no et sents bé,... Jo t'animaria a vèncer aquesta barrera i apostessis per provar-ho!

Espero haver-te ajudat :) 

Cuida't!!!!!! 

Alba Garcia 

Psicòloga 

http://www.acab.org