Hola! 

Primer de tot gràcies per compartir això amb nosaltres! Entenc que és una cosa que et preocupa molt i et fa patir. 

Has titulat la teva consulta com a "anorèxia i bulímia a la vegada?". Nosaltres des d'aquí no podem dir-te què t'està passant, perquè ens falta informació i s'hauria de fer una valoració. També ens comentes que t'agradaria saber si això que et passa és normal. 

Parlem de trastorns de la conducta alimentària (TCA) quan una persona presenta un comportament patològic davant del menjar i té una obsessió per controlar el seu pes, la seva figura, o el seu cos. Les persones que passen per un TCA solen tenir una autoestima molt baixa, i la manera en com gestionen situacions angoixants o "negatives" és a través del menjar. Moltes vegades no són conscients del què els hi està passant, i tot això acaba afectant a la seva salut física i mental. 

De tot el que ens expliques jo veig dues coses importants: 1. No et sents a gust amb tu mateixa (amb el teu cos) i 2. expresses aquesta insatisfacció a través del menjar (quan no et veus bé fas restricció alimentària i quan tens ansietat fas afartaments, i quan els has fet vomites perquè et sents malament). 

Respecte el que dius, de que quan menjaves menys tenies menys gana, i quan menges més, sembla que en tens molta, és una reacció que es pot entendre per dues raons: la primera és que el nostre cos "s'acostuma" al què li donem i la segona i més important és que el nostre cos es condiciona moltíssim pel què pensem. Si la nostre ment pensa que no vol menjar per por a engreixar-se, defensarà aquest pensament a tope. 

Veus que han sortit moltes coses de la teva consulta, no vull embafar-te! Crec que el més important és que puguis compartir això amb els teus pares i la gent de confiança del teu voltant perquè no has de passar per tot aquest patiment tu sola! 

Per començar pensa que per està sana és important fer els 5 àpats al dia complerts i equilibrats (esmorzar, tente, dinar, berenar i sopar). Això es el que fa que el nostre cos tingui la energia que necessita. Si mengem bé, no hauriem de tenir gana "entre hores". Segurament si ens ve "gana" tot i fer els àpats bé, serà per ansietat. Tampoc sabem si el teu cos està sa, per això recomanem que vagis al metge per saber si estàs en el pes sa (ni per sota ni per sobre). I el més important, es que si estem sanes, hem de aprendre a acceptar-nos i a estimar-nos. Tots i totes tenim cossos diferents, i en la varietat hi ha la bellesa. Estar més prim o més prima, no és ser més guapo/a, ni més feliç, ni més fantàstic/a. Si ens obsessionem per canviar el nostre cos, quan no tenim necessitat de fer-ho perquè estem com hem de estar, potser que posem en perill la nostre salut física, mental i emocional. 

Espero haver-te ajudat. Si vols parlar més tranquil·lament de la teva situació ens pots trucar a partir del setembre al 93 454 91 09! 

Una abraçada! 

Alba Garcia 

Psicòloga 

www.acab.org