Ho havia d'haver explicat abans

És la primera vegada que ho explico i ho faig públic, però necessito explicar-ho algú que no sigui als meus pares.
L'any passat vaig patir bullyng a l’ institut, vaig estar anant a una psicòloga d'un centre mèdic, però no em va poder ajudar, perquè jo sóc molt reservada amb els meus sentiments i en aquell moment pensava que explicar-li els meus problemes i les meves inquietuds a una desconeguda no m'ajudaria. Després des de dins de l’ institut el meu tutor em feia anar a parlar amb la psicopedagoga, i aquesta em va ajudar més ja que des de dins de l’ institut ho podien controlar millor.
La noia que em va fer passar-ho malament era una persona amb qui jo compartia un grup d’amigues, ella va començar a parlar amb la gent de mi i jo al principi passava del que deia. Llavors va veure que el que feia no m’afectava i em va anar directe a insultar-me als passadissos, a les aules, i llavors em va començar a amenaçar de que em pegaria quan ens creuéssim pel carrer, així que jo tenia por de sortir de casa i vaig començar a deixar de quedar amb les meves amigues. Va haver un dia que va estar tota la classe de matemàtiques insultant-me i quan va sonar el timbre em vaig aixecar i vaig marxar lluny d’ella, ella va venir i em va amenaçar amb un estoig de que em pegaria i va començar a cridar i jo em vaig quedar paralitzada sense mourem de davant d’ella. Els professor van dir que era una tonteria ja que jo no havia explicat el que m’havia fet anteriorment i vaig arribar a casa i la meva mare va saber del que havia passat i jo li vaig dir que no havia estat res, ella em va creure. Llavors la noia va començar a enviar-me missatges pel watsapp i tots deien que volia parlar amb mi, una amiga seva em va posar en un grup on hi havia altres persones, llavors em va enviar un missatge on deia que m’automarginava, que em feia autobullyng i moltes més coses jo ja no vaig poder aguantar més i vaig explotar li vaig dir a la meva mare i tota la meva família em va fer costat, van parlar amb l’equip directiu (els quals no van fer absolutament res) i el amb el meu tutor que em va demanar perdó per no haver-ho vist abans i llavors ell i la psicopedagoga em van ajudar.
A vegades llegeixo el missatge que em va enviar i em poso a plorar perquè recordo tot el que va passar i m’arrepenteixo de no haver-ho explicat mai.