Gràcies a un desconegut

Hola... Bueno vull comentar-te una cosa que em va passar fa poc i tho escric per aquí (tot i que nose si és el lloc adequat)
Doncs divendres 4 d'Agost vaig agafar el tren amb la meva mare i la meva germana petita a l'estació d'arc de triomf (això per situar). Llavors vam sentar-nos al banc a esperar al costat d'un noi jove, amb els cabells marrons, ulleres i un somriure preciós (aquesta última cosa ho se perque vam fer un comentari de que erem de poble i vas riure), a més anava amb una capeta i estava fent un treball, crec que algo relacionat amb esports. Total que vam pujar al tren direcció Mataró i ell es va sentar al costat de la porta i jo de manera que el pugués veure de cara. De tant en tant el mirava com treballava i les mirades es trobaven. Després vaig començar a jugar a paper, pedra i tisores amb la meva germana i ell reia de la situació ja que sempre la guanyava. Un cop descrit tot jo vaig baixar a vilassar de mar i només se que ell viu a cabrera o mataró, les úniques parades que quedaven. I tot això bé a que nose qui era pero em va fer sentir única i especial ja que no sóc una noia que busca mai mirades ni res sóc súper tímida i sempre evito el contacte visual, a més anava amb un super monyo al cap (super casual) per la calor i em va sorpendre que algú es fixes amb mi, ja que no passa casi mai. Llavors qui sap si escribint això el noi que em va animar ho pugués llegir, i donar-li gràcies pel seu càlid i preciós somriure.