el meu novio

hola adolescents!

Primer de tot moltíssimes gràcies per atendre a tants adolescents que ens fem preguntes, en general la gent no ens escolta ni ens pren enserio aixi que mersi :)

porto sortint amb el meu novio desde fa 1 any, tot i que hi va haver tres mesos q estavem pero moooolt malament i casi ho deixem i abans de sortir ens vam tirar casi un any tontejant. enfi, que era el meu millor amic.
l'altre dia vaig veure a un noi pel carrer i em va semblar moolt guapo. I em vaig posar a pensar en ell (el meu novio), sincerament el meu novio no te una bellesa sobre natural, i m'estic adonant de que no li agraden moltes coses que m'agrada fer a mi, com per exemple viatjar o independitzar-se dels pares. És a dir, a vegades penso en que jo no vull renunciar a certes coses, que són els meus somnis. Per exemple l'any que ve, comencem la universitat els dos, farem la mateixa cerrera. Però ell a la ciutat on vivim i jo me'n vaig a Barcelona. Simplement perque jo de petita passejava per la diagonal dent-li a ma mare que jo estudiaria allà. Osigui resumint, no compleix res del "prototipo de noi" que m'havia imaginat

Però malgrat veure-li "els defectes" segueixo enamoradíssima d'ell i vull estar amb ell tot el rato, abraçar-lo etc... És com que no vull estar sense ell, tot i que crec que si que podria. Estem molt bé junts i tenim moltíssima confiança, mai havia estat així amb ningú, i és correspost. I em fa riure molt.

Estic confosa, deixar-ho no es una opció perquè me'n arrepentiria tota la vida, però no ser que fer quan aquestes coses em venen al cap. Quan estic amb ell se'm passa però el curs que ve no se què faré, ja que ens veure'm poc.
Algun cosell o ajuda?