Hola guapa!
Moltes gràcies per valorar la nostra feina. A nosaltres ens encantar poder-vos ajudar.
Ens expliques que tens la necessitat de menjar, encara que no tinguis gana, com si no poguessis parar, que després de fer-ho et sents malament i que intentes que ningú et vegi. També ens comentes que l'any passat et passava "el contrari" no menjaves i et vas aprimar. Des d'aquí no podem saber perquè et passa això, i què és ben bé el que t'està passant. Si que puc interpretar, que tant l'any passat com aquest, no et sents bé amb tu mateixa, i que deu haver-hi alguna cosa que et preocupa, i que t'impulsa a menjar sense poder parar.
Ens demanes com pots evitar menjar tant, no sabem què menges ni quant ni quan menges, per això és una mica difícil poder-te aconsellar. Per la manera en com ens expliques el que et passa, pot ser que quan mengis et sentis angoixada, nerviosa, amb ansietat?
Et recomanem que puguis compartir-ho amb les persones importants del teu voltant, perquè puguin fer-te costat. Passar tot això no ha de ser fàcil i és molt dur fer-ho sola. També t'aconsellem que segueixis els 5 àpats al dia (esmorzar, tente, dinar, berenar i sopar) perquè puguis estar ben alimentada. En els moments que tinguis ganes de menjar (d'aquella manera que ens descrius) busca alguna cosa que pugui distreure't. Pots anar a fer un vol, parlar amb una amiga, escoltar música, el que sigui que et faci passar una bona estona i et pugui distreure d'aquesta sensació d'ansietat i de "necessitat" de menjar. Aquest exercici et pot ajudar a frenar la situació en un moment determinat, però si veus que això et passa molt sovint, seria important que poguessis fer alguna cosa més.
Si vols et pots posar en contacte amb nosaltres i en podem parlar més tranquil·lament. Ara estem fora, ens pots trucar al partir del setembre al 93 454 91 09 el nostre horari és de dilluns a dijous de 9 a 14h i de 15 a 20h i els divendres de 9 a 14h. Pots demanar per mi, o per la Carlota o la Laura que són les altres noies que també porten el consultori.
Espero haver-te pogut ajudar!
Una abraçada!
Sara Bujalance
Psicòloga
www.acab.org
