Article opinió

Comparteixo amb vosaltres un article d'opinió . El podeu publ

SR. Jutge:

Ser Déu no és tant fàcil com us penseu. Té la seva cosa, i si un no és prou persona no ho pot ser. La veritat és que Jo en tenia vocació. Quan vaig començar em va fer gràcia crear la llum. No us penseu que va ser fàcil crear la llum. Va ser fruit d’un treball d’investigació molt acurat. Fins llavors ningú entenia la utilitat de la llum i vaig ser bastant incomprès. Cap dels Déus vivents trobaven en falta la llum per als seus fidels.
D’acord, d’acord... els éssers ja hi veien però en realitat no és aquesta llum la que va fer falta crear, a aquesta altura de la història i després de molts anys ja és una frase feta: ”veure la llum”, “ser un il·luminat”...
Que es faci la llum! Ves que és fàcil de dir, però es va tardar quasi bé sis mil anys en entendre.
És veritat que no hi havia ningú en aquell moment i que encara vaig tardar cinc dies en crear el primer ésser humà... No em talleu ara! Jo també m’ho pregunto... Com es va saber que jo havia dit això? Qui punyetes es va xivar? Algun envejós...
Com ja van sospitar els grecs, alguns Déus tenen les seves debilitats... Zeus, per exemple, no va poder mai superar el seu delit per les dones. Ni tant sols després d’haver-se compromès amb una Deessa. I mira que Hera tenia uns collons... No cal aprofundir en detalls. Ja sabeu que al final ni l’un ni l’altra són Deus.
Mart sempre havia estat un “fatxenda” tot ho solucionava amb quatre hosties, realment tenia molta mala llet, i això el va perdre. Thor, com ja sabeu va morir, i els déus egipcis, com molts altres déus, no van poder suportar el quedar-se sense ningú que els adorés; i mira que van començar a tenir èxit a Roma, però a la fi no se’n van sortir. Realment no hi ha res més dolorós per un déu que quedar-se sense fidels. Caus en una depressió molt destructiva. I a la fi això et fa dubtar de tu mateix i de la teva existència.
Mira que els estudiosos han estat investigant i intentant trobar el significat de tot allò que vaig dir: “Al principi era el verb i el verb es va encarnar...” “ jo sóc el que sóc...”
“Mane. Tecel. Fares...”
Collonades fruit d’una nit de borratxera i un matí de ressaca.
Si a tothom se li tingues en compte tot allò que diu... Però es clar els déus hem d’anar amb compte amb el que diem, sempre hi ha algú que vol fer mèrits i llegir entre línies. Ja ho diuen: no es pot ser clar, si dius una cosa massa lògica sempre hi haurà algú que li vulgui treure la punta.
Jo no sabia, quan vaig posar la primera pedra de la humanitat (potser hauria de dir el primer fang), que allò evolucionaria tant ràpid i que s’ho qüestionaria tot, i que el qüestionar-s’ho tot podria arribar a aquests nivells tant sublims de tonteria. Això potser ha estat també culpa meua.
Fins ara ben poca gent ha pensat que el que demanava era que es fes una altra cosa. Només demanava intel·ligència pel meu invent. Però els homes es van creure que la seua feina era que no hi hagués mai nit. I van començar a pol·lucionar la Terra amb llum i van fer que cada cop fos més difícil veure els estels, tant bonics com són.
Amb menys que canta un gall van sorgir les companyies elèctriques i els rebuts de la llum que estan cobrant com si fossin els meus enviats i no pagar-los una ofensa a Mí.. Puc assegurar-vos que jo no necessito i no demano els diners de la llum. Jo volia que tothom sortís d’un altre tipus de foscor.
Però no m’hi he pogut sortit. Sempre que he intentat arribar a vosaltres hi ha hagut algú que ràpidament i “desinteressada” m’ha fet d’intermediari (no te’n pots refiar de ningú). I ha fet tot el possible per tal que es continués en la foscor.
Jo no necessitava cap dogma (Santíssima trinitat, virginitat, resurrecció, pecat original. sagraments...) No sé com explicar-s’ho, van ser els intermediaris que van tenir aquestes idees. Jo no ho volia, però no em van escoltar, estaven convençuts que així m’ajudaven. S’han fet tantes atrocitats amb la millor intenció... L’ altre dia vaig sentir per la televisió que el president dels USA havia declarat la guerra a Irak tenint en compte unes informacions que havien estat falsificades, però que ho havia fer amb bona intenció.
Hem diuen que aquest personatge diu que està en contacte amb Mi; ho desmenteixo categòricament, però no el condemno. Com ja he dit de vegades no han de tenir en compte el que un diu després de nits de borratxera i matins de ressaca.
Encara hi ha molts grans dignataris, que diuen que estan en contacte amb Mi. No se’n han adonat del que volia dir. Són els que encara tenen a la gent en la foscor. La majoria no creuen en mi, però m’utilitzen. I en el meu nom fan morir moltes persones: “Déu està amb nosaltres; El déu dels altres és un fals déu”.
No vull que es faci servir el meu nom en va. Jo no volia això.

Per tant senyor Jutge espero que no es culpi a ningú de la meua mort. Penso que si un Déu només ha de servir per justificar els assassinats més val que no hi sigui. I Penso morir per la meva pròpia ma abans que ningú mati a ningú en el meu nom. Sóc tot poderós i puc decidir per mi mateix.

Aquesta també és la grandesa de Déu.


Déu.