Hola Caarlotaa. Sóc l'Assumpta.
Això que expliques és més habitual del què et penses. El què passa és que normalment ens fixem amb la gent "més popular", que sobresurt de la resta, que no té problemes per relacionar-se a la primera, etc. Però aquesta timidesa que expliques és molt freqüent, de veritat, i més a la teva edat. De fet, segurament que forma part del teu caràcter, de la teva manera de ser...però segur que mica en mica la pots anar "moldejant"perquè no t'afecti tant. En primer lloc et diria que no t'avergonyessis de ser com ets, tothom és com és i té diferents qualitats. En segon lloc, intenta no comparar-te amb ningú, i menys d'aquesta forma tant dràstica que fas: "elles divertides" i "jo aburrida"...Més aviat intenta centrar-te en aquelles coses positives que tens tu i poser elles no. En tercer lloc, no podem agradar ni caure bé a tothom. Si que tenen una part de raó en l'assumpte...que et deixis anar i els parlis a la cara de les coses que penses, sents, o el què sigui. Però, mentre segueixis pensant que lo teu no és bo o no serà interessant pels altres...no ho faràs, m'entens?. Per tant, comença a acceptar-te, a valorar-te i a creure més en tu mateixa. En relació al tema del psicòleg, comentar-te que també hi pots anar per la Seguretat Social, o sigui sense pagar. Només has (heu) d'anar amb el teu pare o la teva mare al metge de capçalera del CAP (pediatre en el teu cas, crec), explicar-li el què et passa i demanar-li que et faci la derivació. Potser tardaran una mica a donar-te hora però de ben segur que et poden ajudar, i sense pagar!!!.
Molts ànims i endavant. Gràcies per la teva confiança.
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.interpersonal.cat
