Hola Zuqui, 

Primer de tot, deixa d'etiquetar-te amb aquest adjectiu! És masclista i poc respectuós amb tu mateixa. Tens dret a fer el que vulguis amb el teu cos i a parar allò que no t'agrada. Encara que juguis, encara que t'agradi insinuar-te, no vol dir que hagis "d'arribar fins al final". Això que et quedi clar!

Per altra banda, el que em preocupa és el dius: t'agrada sentir-te desitjada pels altres perquè et costa estimar-te a tu mateixa. Dius que tens ganes d'enamorar-te, però el problema serà el mateix: esperes que l'amor vingui de l'exterior i això no funcionarà. Per sentir-nos bé és important que ens estimem i ens respectem a nosaltres mateixos. Que sapiguem veure els nostres defectes, però també les nostres virtuts i, sobretot, que aprenguem a conviure amb aquesta "imperfecció" tan perfecta. 

Intenta donar-te uns mesos (què tal fins a Nadal) per centrar-te en tu. Per mirar-te al mirall, per fer allò que t'agrada, per quedar amb les teves amigues, per conèixer gent nova, per recordar als del teu voltant que els estimes.... Dedica't aquests mesos a cuidar-te (com si fossis la teva pròpia parella) i envia't missatges positius i agradables. 

Sé que és difícil, però el nostre cos i el nostre cap ens acompanyaran tota la vida, així que... millor que estiguem bé amb ells dos, no creus? 

Una abraçada i a gaudir dels últims dies d'estiu!

Laia Sala

@teràpia25