despressio ansietat irrealitat

Fa ja un any que em sento fatal. En vritat no se que em passa, simplement em sento buida. Aquest curs passat ha estat un dels pitjors de la meva vida, notava un nuvol negre i fosc damunt meu que no em deixava ser feliç. Em posava nerviosa molt facilment, suposo que per culpa de la gent que m'envolta. Cada dia rebo comentaris com "has canviat", "m'estas decepcionant", "em falles", "ets inutil" i aquestes merdes. I realment no puc ignorarho i ja esta, basicament perque aquestes coses me les diuen els meus millors amics i la meva familia. Sobre lo de l'irrealitat, sentia com si fos invisible, mai crido l'atenccio, ningu simporta gaire per mi mai, i sentia com si visques fora del meu cap i contemples a la resta de gent fer la seva vida com una espectadora.
Com que ha arribat l'estiu vaig pensar que tot aixo marxeria, potser no sento tant la irrealitat pero continuo sentintme com una merda. L'altre dia la meva millor amiga em va dir per quedar i jo li vaig dir que no podia perque no em sentia malament, ella s'ha enfedat molt perque "sempre igual". No vull perdre amics per aixo, perque basicament es una cosa que no poc evitar. A mes, veig a tothom vivint la seva alodescencia sense problemes passantsho super be, en canvi jo acabare morta per boja en molt poc. Tambe em surpren com la gent comode amb ells mateixos, no ho se...
Realment no se com estic demamant ajuda perque si el problema soc jo mateixa, no hi puc escapar.