AMOR!

Hola. Mira, jo fa un any apròximadament vaig conèixer un noi que té un any més que jo. Anava al meu cole, però des de aleshores no sabia ni que exsistia! A l'estiu de l'any passat va estar de rollo amb una amiga meva i quan ho van deixar va començar a parlar amb mi. Al principi era només un joc, un rollo, un capritx. Però es va anar allergant: vaig tenir problemes amb aquesta amiga per culpa d'això, amb aquest noi ho vam deixar i vam tornar com unes quatre mil vegades fins ara. Vam acabar com amics i aquest estiu ja no sentia res per ell, o això és el que em pensava. Ara a l'insti quan el veig sento com una punxada al cor, com si el pit s'encongis...Sempre parlem al cole i fa poc que vam tornar a parlar per xat. No se que sento, però se que sento algu. No dic que això sigui AMOR, perquè és una paraula molt forta, però algu semblant si! Sé que ell li agrada molt una que no sóc jo, però tot i així vull estar amb ell... Definitivament, aquest sentiment de fustració al no poder estar amb ell no m'agrada gens. El vull oblidar, però ésque no puc:( AJUDA.

Hola! Sóc l'Elisabet Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Pel que expliques és evident que sents sentiments per aquest noi. Ha estat una persona important epr tu i el sentiment no marxa així com així. El sentiment de frustració del que parles, entenc que el sentis perquè també forma part de les separacions. És un sentiment que hem d'aprendre a portar: centra't amb coses que t'agradin cada dia i tot i que tinguis moments tristos o baixos, deixa que passin i veuràs com tornes a retrobar el nord. Si vols seguir lluitant per ell, tot i sabent que ell té els ulls posats en una altra persona, pots expressar-li els teus sentiments una vegada més. Però tenint en compte quina és la realitat ara, per molt dura que sigui. Fes-ho si valores que et pot ajudar o per si et queda algun dubte de si et deixa la porta oberta, tens tot el dret de fer-ho, però pensa també amb les conseqüències. Sort! Eli Auelt www.interpersonal.cat/fcbk:Elisabet Aulet Psicòloga