Hola anonim...Sóc l'Assumpta.
Uiiiiii...sí que et veig apurada. A veure si et puc ajudar. Per una banda, entenc que estiguis molesta o emprenyada amb la teva mare, ja que pel què m'expliques, et posa restriccions a moltes de les coses que tu vols fer (tema mòbil, sortir, etc.). I sé que a a la teva edat, en vols fer moltes de coses. Està molt bé que treguis bones notes o si més no que et preocupis pels estudis, que col·laboris en les tasques domèstiques, etc. Això vol dir que ets una persona responsable. Però també pensa que a la teva edat "aquestes" (estudiar, fer el llit, etc.) són part de les teves obligacions i responsabilitats i de cara al futur t'anirà molt bé que les vagis assumint mica en mica. Però per altra banda també entenc a la teva mare. És la teva mare, i a banda de mostar-te estimació i donar-te tot el què necessites (que segur que ho fa), també ha de vetllar per la teva protecció, posar-te límits, normes, disciplina, etc. I ho fa pel teu bé també. Totes maneres, aquestes normes, etc. es poden anar modificant amb l'edat i a mesura que tu li demostris que vas madurant i vas sent responsable. Has pensat parlar amb ella de tot això?. De forma tranquila, relaxada, sense crits ni retrets. Estic segura que t'enten i podeu arribar a algun acord que millori la teva situació.
En relació al tema del suïcidi, tal i com ho expresses, entenc que ho dius més com a resposta radical a les seves prohibicions i amb l'ojectiu de "fotre'ls". Només dir-te tot això que tu planteges té mooooltes solucions possibles. Amb el suïcidi fots els altres i et fots a tu mateixa, i és l'única cosa que ja no té solució. M'entens?.
Gràcies per la teva confiança. Segur que la situació millora.
www.interpersonal.cat