Hola!

Ens dius que des de fa un parell d'anys has començat a obssesionar-te amb el teu físic. Llences els entrepans des de petita i últimament has començat a mentir dient que has menjat fora quan no és cert, per tal de saltar els àpats a casa. A més a més, tot i que dius que no et veus grassa, et compares amb altres noies i t'agradaria estar més prima. També ens dius que has començat a mirar informació a internet sobre els trastorns de la conducta alimentària. Això últim ens indica que penses que pots estar patint una malaltia d'aquest tipus, m'equivoco?

D'entrada, dir-te que el que ens expliques semblen possibles símptomes d'una malaltia d'aquest tipus, tot i que, des d'aquí, no podem fer cap mena de diagnòstic, ja que això ho hauria de fer un professional especialitzat. Fent el càlcul del teu índex de massa corporal (IMC), ens surt que el teu pes, tot i estar dintre del que es considera "normopes", es troba al límit del baix pes. Tot i que el càlcul de l'IMC no és un paràmetre 100% fiable, ja que el pes d'una persona també s'ha de mesurar en funció d'aspectes com la massa muscular, l'amplada de cadera, el pes dels ossos, etc, sí que és indicatiu de l'estat general del pes de la persona. Així, com tu mateixa dius, no estàs gens grassa. El problema està quan tu no et veus bé i desitjaries estar més prima, per la qual cosa et compares amb altre gent i mai estas satisfeta. Les malalties del comportament alimentari són malalties que afecten a la nostra ment. El problema no està al cos, sino a la forma que la persona té de veure's i acceptar-se. Estar obssesionada amb el físic el que fa és que no et fixis en la resta de coses bones i boniques que tens, que estic segura que són moltes.

Has donat el primer pas, que ha estat fer-nos la teva consulta, i has sigut molt valenta de fer-ho, ja que sabem que no és gens fàcil admetre-ho. Ara has de donar el segon: parlar amb els pares. Ens dius que no vols implicar la família, però pensa que és un pas indispensable en el camí de la recuperació. Els pares es preocupen per tu, tot i que tu creguis que no s'adonen, pots estar segura que saben que alguna cosa passa. Sabent-ho, et podran ajudar a orientar-te i anar al professional adequat que et pugui ajudar a canviar aquesta forma insana que tens de veure't. Sé que no et deu estar agradant gens el que et dic, però és molt important que ho parlis. T'ajudarà a sentir-te millor poder desfogar amb confiança i tranquil·litat. Busca el moment oportú, i dona el segon pas.

Et deixo el correu de consultes de l'ACAB (Associació contra l'anorèxia i la bulímia): consulta@acab.org. També et deixo la web: http://www.acar.org.