Hola,

Ens expliques que des de que has començat la ESO (aquest any has fet 1r) la teva autoestima ha caigut en picat perquè no t'agrades gens físicament a tu mateixa, et veus grassa tot i que les amigues et diuen que no, i t'estas obssesionant. Dius una cosa que crida molt l'atenció, i és que el teu cos et dona fàstic. Això que dius és molt significatiu, ja que entenc que estas ficada en una mena de bucle del que no et veus capaç de sortir i sempre estas donant voltes sobre el teu aspecte físic, cosa que no et deixa valorar cap altra cosa de la teva persona.

D'es d'aquí no et podem donar cap diagnòstic, ja que això ho han de fer els professionals preparats i formats, però sí que et puc dir que podries estar en risc de patir una malaltia del comportament alimentari. En el moment que ens expliques que estas obssesionada amb l'aspecte físic i que has fet tot tipus de coses per tal d'aprimar (inclús intentar vomitar), aixó ja ens indica que és un tema que s'està complicant.

D'entrada, per la teva alçada tens un pes adequat. Però tu creus que és massa, ja que ens expliques que et fa por pesar-te de nou. La solució no passa per pesar-te, ni per aprimar, perquè el problema no està al cos, sino a la forma que tu mateixa tens de veure't, valorar-te i acceptar-te.

Has donat el primer pas que ha estat fer-nos la teva consulta, i has estat molt valenta, et felicito! ja que estic segura que no ha sigut fàcil escriure això. Ara, tot i que no t'agradi el que et diré, el següent pas és parlar amb sinceritat i tranquil·litat, quan et trobis preparada, amb els teus pares. Ells han de saber com et sents i per què. D'aquesta forma, et podran ajudar. Pensa que si estiguessis patint o en risc de patir una malaltia del comportament aliementari, seria molt necessari que et veiessin els profressionals adients per tal d'ajudar-te a canviar aquesta forma dolorosa que tens de veure't a tu mateixa. Les malalties del comportament alimentari afecten a totes les àrees de la vida de la persona que la pateix, convertint-se én un problema molt gran si no s'agafen a temps. No et vull espantar ni molt menys, però sí que vull que li donis la importància que té el que t'està passant, que no és solament un físic, sino que pot anar més enllà.

Si no saps com dir-ho als pares, una forma senzilla és mostrar-lis la consulta que ens has fet i la nostra resposta. 

Et deixo el correu de consultes de l'ACAB (associació contra l'anorèxia i la bulímia): consulta@acab.org. Pots dirigir-te per mail a ells, t'ajudaran a entendre el què et passa de forma totalment anònima i gratuïta.

Espero haver-te ajudat.

Una abraçada.

--