Hola,
Ens dius que des de que vas començar la ESO no t'agrada gens el teu cos i creus que la gent et menteix quan et diu que estas bé. Has començat aquest any dient que no tens gana per tal de menjar menys o no menjar i aconseguir aprimar, amb la qual cosa entenc que el que no t'agrada del teu cos és el pes, o que et veus grassa, és així? També ens comentes que a vegades et passes tot un dia o dos sense menjar i després, quan et trobes sola, menges quantitats molt grans d'aliments, i has intentat aprendre a vomitar-ho.
D'entrada, dir-te que has estat molt valenta de fer-nos la teva consulta, ja que estic segura que t'ha costat perquè és un tema que et fa mal. Has donat el primer pas dels diversos que hauràs de donar a partir d'ara si vols possar-te bé.
Pel que ens has explicat, tot i que des d'aquí no es pot fer un diagnòstic de malaltia (això ho han de fer els professionals preparats adequadament) sí que presentes símptomes de malaltia. Quan ens dius que no t'agrades, i que per aquest motiu has començat a fer conductes de risc, com per exemple deixar de menjar, això ja ens indica que és un problema que s'ha de tractar perquè si no, anirà a més. El fet de no menjar, el que fa és que cada vegada tinguis més gana i arribi un moment que et descontrolis i facis els afartaments (així és com anomenem a aquest moments que tens de menjar en excés), ja que estàs molt ansiosa i la única forma que trobes de calmar-te és menjar d'aquesta manera, evidentment perquè el teu cos i la teva ment et demanen aliment i, al no haver-li donat en molt de temps, ho demana amb molta urgència. És molt important que entenguis que no menjar no et portarà res de bó. No aconseguiràs sentir-te millor, tot el contrari, ja que la gana continuarà estant i al final descontrolaràs. A més a més, el teu cos està en desenvolupament i necessita tota mena de nutrients per tal de crèixer adequadament, de fet has de saber que moltes noies que no s'alimenten correctament paren el seu desenvolupament normal. A més a més, has intentat donar el pas de vomitar, i això també és molt indicatiu de possible malaltia.
Com veus, compleixes una sèrie patrons que facilitarien el desenvolupament d'una malaltia del comportament alimentari, i són malalties molt complexes que afecten a totes les àrees de la vida de les persones que les pateixen. Hi ha solució, però això passa per que donis el següent pas, que és parlar amb els teus pares de tot el que t'està passant, de forma sincera. Sé que no t'agrada el que t'acabo de dir, però creu-me quan et dic que, si el que et passa és que estàs iniciant una malaltia del comportament alimentari, fer tractament és la única forma de sortir-ne, i els teus pares són les persones que millor et podran comprendre i ajudar, tot i que et costi de creure. Pensa que tens tota la vida per davant i per se feliç, com et mereixes. Aquesta situació que estàs patint és complicada i dolorosa, ja que partim de la base de que no t'agrades a tu mateixa físicament i això fa que no et puguis fixar en les moltíssimes coses bones que estic convençuda que tens.
T'animo, d'entrada, a que comencis a estabilitzar els teus àpats. No et saltis cap, menja el que toca a les hores que toca, no creguis que fent-ho així engreixaràs perquè no és cert. El que aconseguiràs és estar tranquil·la i no sentir la necessitat de fer els afartaments perquè el teu cos i el teu cervell ja tindràn el que necessiten. Comença per això, i per parlar amb els pares. Si no saps com fer-ho, una forma senzilla és mostrar-lis la teva consulta i la nostra resposta.
També et deixo el correu de consultes de l'ACAB (Associació contra l'anorèxia i la bulímia): consulta@acab.org. Tot el que es fa des d'allà és gratuït i anònim, et respondran persones especialitzades en aquestes malalties que t'ajudaran a orientar-te millor o aclarir dubtes.
Espero haver-te ajudat.
Una abraçada.
--
