Bona tarda guapa!
En primer lloc vull donar-te les gràcies per escriure al consultori i confiar en nosaltres. Penso que has pres una molt bona decisió explicant el que t'està passant, perquè a més estic segura que ho estàs passant força malament.
Pel que ens expliques és possible que com tu dius hagis començat a patir un trastorn de la conducta alimentaria. Sé que al llegir-ho t'espantaràs però el millor és que has actuat molt ràpid.
Moltes persones quan pensen en un TCA creuen que només és perquè hi ha un desig de perdre pes però la realitat és que això no és el més important. Si et fixes tu expliques que fa mesos que tens ansietat i que a partir d'allà has començat a menjar més i al sentir-te culpable t'has acabat provocant el vòmit.
Què és el que t'està provocant aquesta ansietat?
Segurament estàs vivint tot això com un secret, però estic segura que la gent que t'estima estarà al teu costat per ajudar-te. Possiblement estàs passant una mala època i et sents insegura i et podria anar molt bé parlar-ho amb els teus pares i anar a un psicòleg. Si vols també podeu venir un dia a l'ACAB (www.acab.org), així ens podem conèixer en persona i em pots explicar una mica més com t'estàs sentint.
El primer pas ara és demanar ajuda i parlar amb la teva família. No tinguis por, no s'enfadaràn.
Una altre cosa important és que sàpigues que quan més intentis frenar les ganes de menjar i per tant quan més intentis controlar més fàcil serà que et descontrolis. El millor és acceptar que estàs passant per un moment complicat i quan vegis que t'entra aquesta ansietat, quedis amb alguna amiga per parlar, vagis a donar una volta, miris una sèrie, etc. Busca una alternativa al menjar.
I per últim. el vòmit és una trampa. No fa perdre pes però és súper perillós per la salut. Intenta frenar-ho, estic segura que ho intentaràs.
Qualsevol cosa estem aquí per ajudar-te.
Una abraçada molt gran!
Carlota López Ballestar
Psicòloga
--
