Hola, aquests últims anys he patit canvis, com tots, però a part de físics també interns: estic descobrint com és realment el meu caràcter i com sóc en el fons.
Aquesta descoberta comença a reflectir-se en el meu comportament i em porta algun xoc amb els meus pares, no dels grosos sinó dels que tots tenim amb ells, i últimament algun més del compte (els meus pares són més aviat protectors i jo sóc un esperit lliure, i respecte la imatge que tenim visions diferents). En molts casos, no els ho dic, tendeixo a guardar-me les coses per mi, i cada cop tinc més por que acabi explotant la bombolla i vingui el gran problema.
Per exemple, m'agrada estar sol, anar la meu ritme i fer la meva (tinc un caràcter més aviat solitari i independent) i en moltes ocasions el fet que siguin massa estona amb mi o que m'hagi d'adaptar al seu ritme o a la seva autoritat em molesta molt. A més, són una caixa de secrets i hi ha moltes coses que no vull que vegin o que no s'hi fiquin pel mig (bàsicament no vull que sàpiguen absolutament res d'allò que vull amagar d'ells).
I aquest és el problema: vull mantenir una bona relació amb ells però sense que això suposi un altre conflicte intern, dels molts que tinc encara per resoldre i estic resolent poca poc, però no sé com sortir d'aquest embolic.
Susiplau em dons alguna solució per poder acabar amb aquest patiment constant.
Gràcies
Estrella Dorca Data: 27/06/2017 15:31
Hola Salva,
El que expliques reflecteix molt bé la situació de molts adolescents: és la necessitat d'intimitat!
Totes les persones tenim els nostres secrets i ens agrada amagar-los com petits tresors. Quan passem per l'adolescència comencem a necessitar més estones a soles, més estones d'intimitat i més necessitat de no explicar tot el que ens passa pel cap... i tot això xoca amb els nostres pares perquè estan acostumats que fins ara ho sabíen tot de nosaltres!
Així doncs, l'única opció és que us aneu adaptant els uns als altres, tot i que ja t'aviso que serà una etapa una mica llarga. Et deixo alguns petits consells que potser et poden ajudar:
Procura deixar clar quines estones vols estar sol. Per exemple: "mama, aquesta tarda estaré a l'habitació que em ve de gust estar sol"
Quan parleu d'algun tema deixa clar fins a on vols explicar. Per exemple: "t'explico una cosa, però no em facis més preguntes"
Tranquil·litza als teus pares dient que en situacions complicades els ho explicaràs.
Intenteu crear debat sobre les diferents visions que teniu. Així us entendreu i comprendreu millor
Accepta que hi ha temes que no pots discutir. De moment ells són els teus pares i decidiran algunes coses per tu.
Una abraçada!
Laia Sala
@teràpia25
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
