Molt urgent..

Tinc 14 anys.
El 2016 va ser un any molt problemàtic. A principi de curs de 2n d'ESO ja no podia més amb tots els problemes de
l'estiu i d'altres festes, i vaig començar a autolesionar-me.
L'autolesió va anar a més i vaig començar a pensar que potser tenia depresió.
Cada dia estava més segura de que m'estava tornant boja.
Coses "normals" m'afectaven molt, per exemple, un dia a l'institut estava molt deprimida i començava a ficar-me molt nerviosa, amb ganes de plorar, de cridar i de trencar coses. La profesora no em parava de dir que fes alguna cosa, i jo no vaig fer ni cas, i ella va trucar a casa.
Al arribar a casa em vaig tancar al lavabo i em vaig desesperar molt.
Feia setmanes que no m'autolesionava, però en aquell moment ho necessitava.
Van ser talls molt besties i jo no parava de sangrar, em vaig espantar molt, així que vaig parar.
Des d'aquell dia no m'he tornat a autolesionar, però els meus pares van començar a sospitar sobre que alguna cosa no anava bé.
Fa dos o tres setmanes vaig tenir un problema a l'institut amb una amiga i em vaig deprimir molt, i al dia següent (divendres) em vaig ficar a plorar desesperadament dient que no volia anar a l'institut.
Va passar el cap de setmana i dilluns em va tornar a passar igual.
Els meus pares van trucar a un psicòleg.
Porto dos o tres sessions.
L'autolesió ha parat, però cada dia estic més cansada i trista, cada dia amb mes ganes de suicidar-me, i ja no se que fer.
Avui la meva germana i jo haviem d'anar a comprar però ella s'ha enfadat amb mi i ha dit que no vol anar amb mi, així que hi ha anat ella sola.
El meu pare s'ha enfadat molt per la baralla i ens ha castigat a cada una en una habitació.
Jo m'he ficat a plorar desesperadament (com de costum quan em criden) i no volia sortir per res de l'habitació. Quan entrava la meva mare o el meu pare em tancava a l'armari o al lavabo.
Després de unes hores així ja m'he començat a descontrolar.
Havia de controlar-me molt per a no trencar coses, per a no cridar. He començat a esgarrapar-me les cames, a estirar-me del cabell, donar cops de puny a les parets.. fins que la meva mare ha entrat a l'habitació i li he tancat les portes als morros. He començat a donar cops de peu molt besties a la porta, fins a que el meu pare m'ha arrosegat fins a la sala d'estar.
Tothom ha començat a cridar i ell ha acabat trencant una taula a cops de puny.
Ha acabat estirat al terra de la cuina, plorant i cridant... llavors he marxat de casa.
Em sento més deprimida que mai i amb ganes de suicidar-me.
Que collons em passa? Es normal això? Se que l'adolescencia es complicada, però el que em passa a mi... No ho se, es normal? Tinc algun problema al cap?
Urgent!