Hola Sara,

Pel que ens dius, crec que pots estar en risc de patir una malaltia del comportament alimentari. Ens comentes que sempre has sigut molt exigent amb tu mateixa i que fa un temps (2 anys) que no t'agrada el teu cos i fas dietes que t'acabes saltant perquè no pots resistir la gana, amb la qual cosa tens afartaments i últimament ja has arribat a intentar vomitar. A més a més, tens símptomes depresius i ansiosos, així com irritabilitat. Tot el que ens dius poden ser símptomes d'un trastorn del comportament alimentari: la dieta, l'ansietat, l'afartament i l'intent de vòmit, a més de la insatisfacció amb el teu cos. Has donat el primer pas, que és el més difícil e important, que ha estat fer la teva consulta per aqui i adonar-te de que necessittes ajuda. Ara et queda donar el següent pas que, tot i que et costi, és molt necessari en la teva situació per evitar que vagi a més el teu problema. Aquest següent pas consisteix en parlar amb els teus pares. Ells han de saber com et sents, com et veus i que has entrat en un cercle que et fa sentir cada cop pitjor. Solament sabent com et trobes et podran ajudar. Sé que és complicat, però et recomano que trobis el moment i ho facis el més aviat possible. Pensa que les malalties del comportament alimentaris comencen al cap, és a dir, la forma en què ens veiem, si ens estimem o no, la nostra autoestima i l'autoconcepte. Tu mateixa ens dius que ets molt exigent amb tu mateixa, i amb el teu cos estàs sent igual d'exigent. Aquestes malalties limiten molt la vida de les persones, ja que cada cop ocupen un lloc més gran del nostre dia a dia, acabant en una obsessió constant pel que mengem i el nostre cos. Però si les agafem a temps, els professionals que tracten aquest tipus de trastorns t'ajudaran a esbrinar el per què de la teva situació i t'ensenyaran a estimar-te i valorar-te com et mereixes. Així, has de començar per parlar amb els pares i que et portin al teu metge per tal que et valori.

Evidentment, fins que un professional no et vegi i valori, no es pot fer cap diagnòstic, però pel que ens has explicat, tot apunta a que sigui  molt possible que estiguis desenvolupant una malaltia del comportament alimentari. Ets molt jove, i tens dret a ser feliç. Tingues en compte que quan abans et possis en mans de professionals, abans et recuperaràs. T'aconsello, si et sembla bé, que ens facis les consultes que vulguis al nostre correu de l'ACAB (associació contra l'anorèxia i la bulímia): consulta@acab.org. Tot el que fem és privat, anònim i gratuït. T'atendràn persones expertes en aquests tipus de malalties que t'orientaran sobre com actuar.

Parla amb els pares, no tinguis por. Espero haver-te ajudat.

Una abraçada.

--