Bon dia guapa!
T'escric aquí la copia de l'últim correu que t'he enviat perquè penso que tot gira entorn el mateix. Si no et sents bé és impossible que estiguis bé quan deixes de fer coses o que puguis estar concentrada amb els estudis.
M’ alegra sentir que estàs una
mica millor, tot i així em preocupa veure que tot i que ets conscient que
necessites ajuda perquè ho estàs passant malament no ens deixes fer-ho, i
entenc que és per la por i al desconfiança amb la teva família però aquí has
d’ intentar ajudar-te i per fer-ho, com et deia en el últim correu necessites
l’ ajuda d’ un psicòleg.
El no sé és normal, només és una mostra de que et sents
perduda… i això normalment ja genera molt malestar.
teva família, de que et sents diferent als altres i que et fa sentir culpable,
de la teva autoestima i la teva exigència… son coses molt importants que
t’asseguro que faran que et sentis molt millor després i deixis de tenir
aquestes idees al cap.
tinguis por de deixar-te ajudar de veritat. Un cop ho expliquis et treuràs un
pes gegant de sobre.
Possiblement ara penses que només hi ha les noies amb faldilles i la resta son
rares…però en realitat que hi ha millor que tenir el teu estil personal? A més,
en realitat no és així, hi ha moltes noies que els hi agrada vestir més còmodes
i més naturals… cap de les noies del equip d’adolescents vestim amb vestints,
anem sempre amb texans ;)
Amb el temps veuràs que això no importa, el que importa és
intentar ser feliç.
Entenem lo de la psicòloga, perquè va ser algo que tu en aquell moment no
volies i et vas sentir atrapada, però ara no té perquè ser així, podem buscar
una persona amb la que estiguis bé i t' ajudi amb tot aquest tema.
Que és millor… seguir passant-ho tant malament o intentar
buscar una sortida?
Una abraçada
