Anoniiim Any: 2002 Comarca: Baix Ebre Data: 18/05/17 23:23
Defecte
Bones,
Tinc un problema, i és que tinc un defecte que m'està matant. Tinc escoliosi, i porto un corsé dinàmic des de fa 1any i tres mesos. Em fa molta vergonya i moltissim de mal, apart de les molesties que em causa, i encara em queden tres mesos. La questió és que ja no puc més, i és possible que m'allarguin una mica més el tractament ja que a vegades no el porto suficient. Em passo moltes nits plorant, però us escric ara perquè aquest matí només despertar-me, ja m'ha vingut un "bajon" i porto tot el dia super depre. Hi ha gent que em pregunta que què em passa però jo encara no ho he dit a ningú perque esq em fa vergonya que sapiguen que el porto... la cosa és, cada cop em sento més inferior als altres i noto com m'està baixant l'autoestima. I ara deixo aqui les meves preguntes:
-Què puc fer per sentir-me millor amb mi mateixa i deixar de pensar que soc inferior a tothom?
- És normal que em senti desgraciada per tenir escoliosi?
- És normal que al veure esquenes d'altres noies i veure lo rectes que estan em posi trista?
- Aquesta la dubto molt que pogueu respondre-me-la però... hi ha alguna manera de que pogueu dir-me que tot això acabarà aquest agost i podré tornar a ser una noia normal?
Gràcies
Estrella Dorca Data: 25/05/2017 10:42
Hola bonica,
Gràcies per compartir la teva situació. Intentaré ajudar-te.
Tu no ets inferior a les altres persones. Tens una dificultat física i, per sort, té un tractament. Si et centres únicament en aquest aspecte de la teva anatomia... serà difícil que vegis altres aspectes en positiu. Només et defineixes per aquesta malaltia? o tens altres punts forts? Quines són les teves habilitats? Com és el teu caràcter? Quina part del teu cos t'agrada més? Busca més elements per definir-te, no deixis que l'escoliosi et defineixi.
És normal que et preguntis "per què a mi?", a ningú li agrada estar malalt o sentir-se diferent dels altres. Però saps què passa? Que cada persona porta un secret amagat, porta alguna història, alguna anècdota, algun record on hi ha amagat "per què a mi?". Sempre ens comparem amb els altres mirant allò que a nosaltres ens va malament (així veiem els altres súper feliços!), però no sabem veure les coses que a nosaltres ens van millor i ells tenen més difícultats...
És natural que sentis certa enveja i això et faci sentir trista. Però has d'interioritzar aquesta malaltia en el teu dia a dia. Com més en parlis, com més l'expliquis i com menys l'amaguis, més fàcil et serà pensar en altres coses!
Ja ets una nena normal. És una persona fantàstica i molt sensible! I això no té a veure amb portar corsé, ulleres o una cadira de rodes! Segueix el tractament i confia en els metges. Veuràs com mica en mica comences a notar millores...
Per últim, el que et dic en el punt 3. Sigues sincera i explica la teva situació a alguna amiga de confiança. Deixa que coneguin aquesta malaltia, que et facin preguntes i que vegin el corsé. Et sentiràs més tranquil·la i més unida a ella, ja veuràs ;)
Una abraçada!
Laia Sala
@teràpia25
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
