CONFUSIÓ

Hola!!
Amm... no se com explicar això.
Primer et posaré una mica al dia de la meva situació.
Doncs els meus pares son massa conservadors i de ment molt tancada (són de religió islàmica, amb això ho dic tot).
Per a ells és normal discutir sobre taula problemes de diners (el meu pare ha de pagar una multa de 17.000 i pico) i amb m'amare sembla una taula de conferències i reunions més que menjar i aparentar ser normals( tots sóm una mica més bojos del que volem aparentar i, sí, m'encanten els parèntesis) odio quan ho fan, almenys no ho podrien fer quan jo estigués en el insti? ja en tinc prou amb tot i em venen ells i clar si jo demano una cosa BOOOOOM!!! TERCERA GUERRA MUNDIAL.
Jo soc una mica tot el contrari sóc de ment oberta.
La meva religió causa diverses discusions a casa meva ( manera de vestir etc.....) clar em poso un sudadera i un pantaló pitillo i clar allà hi ha un debat de 4h entre deixar-me sortir o no.
M'obliguen a anar a clases de àrab ja que segons ells és ''essencial'' i per mi es tradueix aixì; essencial=dormir durant 2 hores. Les clases són en el pitjor moment del dia de 3-5.
Els vaig comentar que a mi personalment no m'agardaben i apart no entenia res ( un exemple pràctic: anar a clases de russ o alemà quan no saps ni que fas en aquella cadira) i saps que em van dir? T'aguantes perquè ja estan pagades.
A mi si m'ho aguessin consultat els hagués utilitzat per alguna cosa de profit. Saben perfectament que no faig ni el més mínim esforç en aquelles classes.
A sobre no puc quedar els caps de setmana i acabo esgotada amb aquelles maleides clases jo crec que quan en el insti ens donen el cap de setmana es per relaxar-se i repasar i fer deures, no estudiar per a uns exàmens dels cuals no tens ni puñetera idea.

Bueno crec que ja n'hi ha prou.Ara dirè quan va començar:

El estiu passat va ser un infern per a mi ( vivia amb els meus pares en un estudi on ni tan sols hi havia habitacions sino que només matalasos al terra un labavo minúscul i alguna cosa semblant a cuina per a tindre claustrofobia i et preguntaràs per a que això?, doncs ells volien treballar durant el estiu en un altre poble i van dir que no era bona idea deixar-me sola a casa i em van portar allà on jo feia de chacha bàsicament cuinar, fregar i rentar durant tot el maleït dia).
Jo com que sóc una ràdio o cotorra xerrant amb potes vaig fer amics i un dia d'aquests va sorgir el tema de la automutilació i que deprès et senties millor etc...


Un dia estaba tant frustrada durant aquell estiu que vaig agafar i em vaig a començar a tallar el braç esquerre però van ser talls petits.
Desprès cada que em pasava alguna cosa ho utilitzaba d'excusa amb mi mateixa per continuar amb la automutilació (però clar en aquestes altres vegades tenia por que algú s'en donès compte aixì que vaig començar amb la cuixa dreta).

Per allà a principis de 2n trimestre de 3r d'ESO vaig decidir parar ja que em tocaba natació en el insti i no volia que ningú m'ho mirès.

Al 3r trimestre (osigui ara) continuo amb la automutilació el pitjor es que cada vegada va a més (ara tinc un palmell i mitg de ferides).

De autoestima no se si encara em deu de quedar algo (em puc pasar minuts i fins i tot hores mirant el meu cos al mirall però no admirant-lo perquè tinc cos de Kim Kardashian sinò odiant-lo)

De vegades les mans em tremolen vaig anar al metge( segons la paia aquella no tenia res i no sabia perque em tremola) al 2n trimestre es quan em van tremolar molt més. Al final he acabat pensant que devia de ser perque vaig deixar la automutilació ( si que sona malament aquesta paraula) ara de tant en tant em tremolen però no tant.

Vaig intentar convènçer els meus pares de anar al psicòleg però sempre m'inventava excuses (no els diria pas que no podia de parar amb la automutilació que encara els donaria algo o a mi em donarien una bona hostia)

Sento ansietat, frustració de no poder-me des-ahogar perquè no tan sols sé quin es el motiu per el cual em sento aixì.
No sé, com una pressió al pit però de manera contínua, amb ganes de plorar però algo m'impedeix i finalment impotència.
Estrès quan tornen a cridar i asco de mi mateixa.

Espero que em puguis donar el teu punt de vista sobre aquesta redacció.
Gracies.