Bona tarda guapa!
En primer lloc vull donar-te les gràcies per estar explicant-nos això, segur que no t’ha estat fàcil escriure i pensem que has estat molt valenta. No és gens fàcil escriure reconeixent que et passa això.
La veritat és que em sap molt greu però pel que m'expliques penso que si que estàs patint un trastorn de la conducta alimentaria. Però per altre banda estic súper contenta de que hagis fet el pas més difícil: demanar ajuda.
Moltes vegades les persones pensen que el trastorn de la conducta alimentària apareix només perquè la persona no s’agrada a si mateixa, o per que s’obsessiona amb el cos i amb el menjar, i tot i que en certa part això hi és també és molt important veure el que hi ha darrera, el perquè a aquesta persona li ha passat això. Molts cops el trastorn apareix quan a la teva vida comencen a passar coses desagradables, com que et tractin malament a l’escola, la separació dels pares, una mort que no saps com portar, la ruptura d’una parella, etc..., et sents molt malament i no saps com gestionar la situació. Per això, el més important és que la persona parli
d’això més que del cos. No sé si tu penses que hi ha alguna cosa que no t'hagi fet sentir massa bé i que t'hagi afectat?
Sé que et preocupa la reacció dels teus pares i que vols protegir-los perquè no pateixin però ara el més important és parlar amb ells. Hauries de parlar amb els teus pares i explicar-los com et sents, que t’està passant i que no estàs bé.
Tenint en compte el que dius és súper important és que demanis ajuda ja, perquè no vagi a més. Crec que t’aniria molt bé venir un dia a l’Associació per parlar amb nosaltres i veure que et pot anar bé per sentir-te millor. Et deixo la pàgina web de l’ACAB i el telèfon perquè ens puguis trucar i pugueu demanar hora.
www.acab.org
Una abraçada forta!
Psicòloga
