Serà el temps la clau de tot?

Hola Adolescents, realment no és la primera vegada que us escric, ja que fa un anyet us vaig enviar un altra consulta parlant-vos de la mateixa persona.
La setmana passada va fer dos anys que vaig començar a sortir amb el noi que més ha marcat la meva vida i ara que ja no estem junts sento que el trobo molt a faltar. He de dir que la nostra relació mai ha sigut constant, ja que hem estat liats molts cops, però realment junts nomès quatre mesos. En el nostre cas el problema mai ha estat l'amor ja que els dos ens estimàvem una bojeria, sinó els diferents moments de la vida en que ens trobavem cada un de nosaltres i les coses tant diferents que buscàvem en una parella. Em fa molta ràbia -no sabeu quanta- que de vegades l'amor no sigui suficient, però es que no puc deixar enrere el fet que cada cop que ens veiem és com si el temps s'aturès i tornessim al moment en que ens vam conèixer.

Ara fa quatre mesos que ens vam liar per últim cop, ja que em va dir que no podia continuar una cosa que sabia que acabaria com sempre i que els dos tornariem a fer-nos mal mútuament, però a mi em sembla una actitud molt poc valenta, perquè penso que aquest cop ho podiem haver intentat de veritat i que jo ho hauria donat tot de mi mateixa. També dir-vos, als que estigueu a l'altre costat de la pantalla, que sóc conscient que jo vaig fer malament moltes coses i que el primer cop que ho vam dèixar ell va passar-ho realment malament per mi. El meu gran error va estar no dir-li que el el trobava a faltar quan realment em vaig adonar que el volia a la meva vida.

Ara tinc un gran dilema dins mi mateixa. Porto un temps canviant d'aires, sortint molt més i gaudint amb les meves amigues, perquè aquesta és la manera més sana de re-fer la meva vida, però sé que el meu cor continua centrat en aquest noi i en tots els bons records que tinc de nosaltres dos, i la veritat és que si tinguès ovaris quedaria amb ell i li intentaria explicar amb tota sinceritat tot el que sento.

Estic molt confosa però tot i així, penso que l'amor mou muntanyes i que potser hi ha un altre moment en un temps incert on ens trobarem i podrem continuar amb aquesta història tant maca que vam viure.

Consells, si us plau.

Gràcies i petons!!!