Li demano perdó, i l'únic que fa es deixar-me en "visto"...

Hola!

Fa unes setmanes em vaig enfadar amb el meu millor amic, més concretament el vaig bloquejar de totes les reds socials que teníem en comú, perquè sentia que a poc a poc la nostra amistat s'anava dispersant; em deixava tota l'estona en visto, i cada poc que volia arreglar-lo m'ignorava, finalment vaig acabar farta i la meva única opció va ser bloquejar-lo. Des d'aquell moment vam estar sense parlar-nos i ignorant-nos completament... Però, allò de no parlar amb el meu millor amic i que cada cop que les nostres mirades coincidien als passadissos del insti em girés la cara... M'estava matant. Vaig començar a pensar que tota la culpa va ser meva per haver-lo bloquejat. Dia a dia em ficava la culpa a mi. Llavors vaig decidir que això no podía continuar així; fins i tot em quedava una mica d'esperança. Aquell mateix día vaig desbloquejar-lo de tots llocs on ho havia fet, i desprès el vaig obrir pel whats. Li vaig demanar perdó per tot el que creia que havia fet malament, tot i que ell també tenia part de culpa. Vaig esperar la seva resposta, clarament tenia aquell dubte de si em perdonaria o no.

Com era d'esperar, em va deixar en visto. Vaig insistir pensant que no va contestar per què estava ocupat o algú així. Però aquell visto, era constant... Vaig acceptar-lo i no vaig tornar a enviar-li res. Ara, se li escolta parlant amb els seus amics amb la veu molt alçada dient coses sobre mi, i a més rient-se. Tot i així no puc parar de pensar en ell, dia a dia constantment. Però lo pitjor de tot es que crec que sento una mica per ell.