Logotip de Adolescents.cat
anonima19
anonima19
Any: 1999
Comarca: Barcelonès
Data: 22/04/17 21:35
Necessito opinió siusplau
Bones, faig aquesta consulta perque aquest és un tema que no m'atreveixo a comentar ni amb la meva familia ni amb els meus amics. Sóc una noia de més o menys 1.65m, i peso uns 48kg. La veritat és que mai m'he sentit malament amb el meu cos, l'únic que potser m'agrada menys són les meves cuixes, que en proporció amb la resta de cos doncs sempre les he tingut un pel més grasses, però últimament noto que aquest és un tema que em ronda molt pel cap (mai he tingut problemes d'alimentació) . Ara mateix no estic passant per un bon moment, sento que jo mateixa m'estic esfonsant i no sóc capaç de sortir. Tot aixó em causa moltissimes inseguretats i ansietat, i l'única manera de calmar aquesta ansietat és menjant a totes hores. El problema és que després em sento molt culpable i llavors se'm passa pel cap deixar de menjar durant uns dies, fer alguna dieta, fer molt exercici o fins i tot vomitar, i tot i que no acabo fent res d'això, em preocupa que a la llarga això sigui algo que acabi fent i sense adonar-me'n m'acabi obsessionant i patint un transtorn alimentari. Ja sé que en aquests casos el millor es dir-ho als pares o anar amb algun psicòleg però de debó que vull solucionar-ho per mi mateixa sense preocupar a la meva familia.
Moltissimes gràcies, feu una gran feina!
Carlota López Ballestar
Carlota López Ballestar
Data: 28/04/2017 20:31

Bona tarda guapa,

Moltes gràcies per escriure al consultori. 

Molts cops el que mengem pot estar relacionat amb les emocions, per això és possible que si estàs nerviosa, trista, estressada o passant un mal moment  tinguis més ganes de menjar aliments saborosos i que ens agraden molt o més quantitat. Pel que sembla aixó és el que ara t'està passant. 

No et preocupis si algun dia piques una mica més del habitual, si comences a angoixar-te amb això el que pot passar és l’efecte contrari, que encara en tinguis més ganes. Així que viu això com una cosa normal que ens passa a quasi tots. De totes maneres, pots buscar altres maneres de relaxar-te que no siguin a través del menjar, com per exemple, quedant amb una amiga, llegint, mirant una pel•lícula o anar a fer esport. 

En principi el menjar hauria de ser per alimentar-nos i nodrir-nos, tal i com feien a la prehistòria. Tot i així, el menjar a acabat tenint moltes altres funcions a les nostres vides. Les celebracions molts cops estan centrades en el menjar, a vegades quan som petits ens han pogut premiar amb menjars que ens agraden, etc. 


Hi ha persones que acaben tenint el que és coneix com “gana emocional”. És a dir, en funció del teu estat anímic sents la necessitat de menjar, a vegades el que sigui o altres menjars concrets. En el teu cas, pel que expliques pot estar passant això. Molts cops ens passa això perquè ens falten eines per gestionar les nostres emocions. I sobretot perquè no expliquem el que ens passa... ens ho guardem.  
Penso que la part més important és poder parlar del que et passa, del que provoca que estiguis passant una mala època.


Hi ha persones que poc a poc van adquirint l’hàbit de menjar determinades coses en funció del seu estat anímic. Per exemple, una persona que està trista perquè li ha passat alguna cosa i s’acostuma a menjar gelat. Aquest és un hàbit que tot i que d’entrada no és greu pot convertir-se en un hàbit desaconsellat. Per això seria millor buscar altres estratègies per estar menys nerviosa. Això és molt personal i cada persona té que buscar que li va bé, però et deixo unes quantes idees:


-Anar a caminar una estona


-Fer esport


-Posar-te música relaxant


-Llegir una estona


-Quedar amb una amiga 


-Dibuixar


-Pintar mandales


-Mirar una sèrie


La idea és que aprenguis a veure en quin moment t’estàs posant nerviosa i en comptes d’anar a la nevera o l’armari a buscar menjar facis una altre cosa que et relaxi.


Penso que és important que ho parlis amb la teva familia o amics, quan expliquem el que ens passa ens sentim més bé i més acompanyats.

Pel que fa al teu pes i mirant a teva alçada veig que és insuficient, és a dir, està per sota del pes normal i ideal al que hauries d'estar. Així que per aquesta banda no et preocupis. Tot i així penso que és important que demanis ajuda i si veus que ho necessites fins i tot et pot anar bé anar a un psicòleg, per poder aprendre a gestionar les teves emocions i tenir un espai per parlar de tot aixó.


Una abraçada 


Carlota López Ballestar
Psicòloga

--

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a
 
Amb la col·laboració de: