Anònima Any: 1995 Comarca: Baix Empordà Data: 10/04/17 19:30
...
Fa un temps vaig perdre a la persona més important de la meva vida. Va marxar lluny i amb el temps tot va deixar de ser el que era, suposo que en el moment en que ja no hi era m'ho hauria d’haver posat al cap, hauria d'haver-me dit a mi mateixa que l'havia perduda però va ser el temps la distància i els record els que m'ho van fer veure, apart de les seves actituds amb mi, del seu desinterès... Ara és feliç i m'alegro moltíssim tot i que jo no ho sigui i no ho hagi set des de que va marxar. Segueix i seguirà sent la persona que mes estimo i la més important per mi, però jo també em mereixo ser feliç. Sé que quan em necessiti estaré allà la pregunta és això serà per sempre? Seré tant idiota de seguir-la esperant tota la vida, de estar allà sempre que ella ho decideixi? Canviarà i canviaré amb el temps?
Gràcies per la vostre feina*.*
Estrella Dorca Data: 03/05/2017 17:02
Hola anònima,
Entenc el teu patiment. quan una persona important desapareix o s'allunya de nosaltres, és difícil oblidar-la i avançar.
Crec que ha arribat l'hora que t'acomiadis d'aquesta persona:
escriu una carta explicant tot el que has sentit per ella i per què ha resultat tan important per tu.
Aprofita el final de la carta per acomiadar-te i recordar-li que és una persona especial, però que tu necessites continuar la teva vida.
Agafa una capsa bonica i guarda-hi la carta i altres objectes que te la recordin
Quan estiguis preparada, deixa la capsa a un lloc on no la vegis diàriament.
Mica en mica, si estàs convençuda d'aquest pas, veuràs que la seva felicitat deixa de fer-te mal, que ets capaç d'alegrar-te'n i que ha deixat de tenir un pes important a la teva vida...
Una abraçada!
Laia Sala
@teràpia25
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
