Hola,

Primer de tot, he de felicitar-te per haver-nos fet aquesta consulta. És molt important que demanis ajuda, això ens indica que tens clar que tens un problema. També dir-te que t'has explicat molt bé, i això també em demostra que saps que tens un problema i que vols trobar la solució.

Ens planteges una situació important, ja que des de fa temps que et sents malament amb el teu cos i això t'està fent fer coses que encara et fan sentir pitjor. Al final de la teva consulta ens dius que no saps si el que et passa és realment un transtorn del comportament alimentari. Doncs bé, pel que intueixo sí que pots estar patint un trastorn d'aquest tipus, ja que la insatisfacció corporal, el patiment mental i les conductes que estàs tenint són símptomes que ens poden fer pensar en això. La solució al teu problema no és trobar formes de no recaure, sino que hem d'anar a l'arrel del problema, i per això has de demanar ajuda al teu entorn. Tu  mateixa ens dius que vomites quan no està la teva mare i que si pots et saltes àpats. A més a més, ens comentes també que la teva mare i la teva millor amiga fa un temps ja sospitaven. Pel que entenc, tens molta confiança amb aquesta amiga que dius, però ara no li has dit que has recaigut. T'animo a que tornis a parlar amb ella amb sinceritat per tal que puguis treure tot això que t'amoïna, segur que ella t'escolta sense jutjar-te i et sents molt més recolzada. També seria necessari que t'obris als teus pares (amb els dos, o primer amb el que més confiança tinguis per tal que no et sigui tant difícil) o que, si no t'atreveixes a a dir-li a la cara, l'escriguis una carta on l'expliquis el teu problema. També seria una bona idea que l 'ensenyis la consulta que ens has fet i la nostra resposta, potser així  entendran com et sents i podreu buscar ajuda.

Insisteixo en l'important que ha sigut que ens parlis sobre el teu problema, i dir-te que el que et passa té solució, però has de donar el següent pas que és parlar amb el teu entorn. Per tal que ho entenguis bé, imagina't que et trenques una cama. Estic segura que entens que si no et posen el guix durant un temps i després fas una rehabilitació, la cama no es curarà. Doncs això que et passa és el mateix en el sentit de que si no et veu el professional de la salut que porta aquest tipus de trastorns, no deixaràs de sentir-te així i de fer aquestes conductes que tant de mal t'estan fent. No pots sortir d'aquest pou (com tu mateixa l'anomenes) tota sola.

Espero haver-te servit d'ajuda, i vull que sàpigues que ens pots escriure les vegades que vulguis per aclarir dubtes. Ara també espero que donis el següent pas per la teva salut. Ànims, i endavant!

Una abraçada ben forta.

--