Hola Marta,

Primer de tot, felicitar-te per haver-nos fet la consulta, has donat un pas molt important demanant ajuda.

Ens dius que ja fa 4 anys que no t'agrada el teu cos, que fas dietes per aprimar constantment que incompleixes perquè són molt estrictes. Des de fa un temps has començat a fer afartaments  per calmar la teva ansietat i això et fa sentir més culpable i fa que les dietes cada cop siguin més estrictes. Per altra banda, també has intentat vomitar i creus que ho tornaràs a intentar si veus que no t'aprimes. És molt important que entenguis que vomitar NO és la solució al problema sino tot el contrari, és la forma de fer molt més gran el problema.

Això que ens expliques és indicatiu de que pot haver un trastorn del comportament alimentari. Fas 1,65 i peses 47 kg, el que fa que tinguis un índex de massa corporal (IMC) de menys de 18, que ja es considera infrapes (estar per sota del pes recomanat), tot i que tu no et veus suficientment prima. El malestar emocional que pateixes des de fa temps, l'ansietat i l'obsessió per l'aspecte fisic, unit al teu IMC és el que em fa pensar en la possibilitat de que estiguis patint un trastorn del comportament alimentari. És molt important que entenguis que has de demanar ajuda al teu entorn. Ja has donat el primer pas demanant ajuda al nostre consultori, però necessites ajuda especialitzada, i el següent pas a donar en el teu cas és que parlis amb els teus pares (intueixo que ets menor d'edat), o amb alguna persona adulta del teu entorn de confiança, com per exemple algun professor o professora o si teniu orientador o psicòleg a l'escola. La solució al teu problema passa per esbrinar per què estàs tan insatisfeta amb tu mateixa, veure com podem fer per augmentar la teva autoestima, que és ni més ni menys que valorar-te a tu mateixa per totes les coses que tens com a persona, com ets. Estic segura que estas patint molt amb aquesta situació i vull que sàpigues que el que et passa té solució, però és necessari que ho expliquis al teu entorn. Si et fa vergonya o por parlar-ho, pots escriure una carta explicant la teva situació i donar-la als teus pares, o directament pots ensenyar-lis aquesta consulta que ens has fet i la nostra resposta.  Tampoc has de tenir por per començar un tractament amb metges i psicòlegs, pensa que els professionals que es dediquen a la salut únicament volen que la gent es trobi bé, ajudar a les persones a superar els seus problemes, i tot el que faran serà perquè tu aconsegueixis viure tranquil·la i feliç amb tu mateixa.

Un altre cop t'animo a parlar-ho, i si tornes a necessitar-nos, no dubtis en tornar a escriuren's.

Una forta abraçada.

--